L'Acadèmia Sueca va premiar ahir amb el premi Nobel de literatura el "realisme al·lucinatori" de Mo Yan, de 57 anys, un dels principals escriptors xinesos vius, que uneix en la seva obra el conte, la història i allò contemporani. La barreja de fantasia i realitat, de perspectiva històrica i social, ha originat un món literari de gran complexitat, que la institució organitzadora dels guardons compara amb el de narradors de la talla de Gabriel García Márquez i William Faulkner. Mo Yan, autor entre d'altres de la novel·la Sorgo rojo, rebrà els 8 milions de corones sueques (uns 930.000 euros) amb que està dotat aquest any el premi el 10 de desembre, aniversari de la mort del magnat Alfred Nobel.

L'escriptor xinès va expressar a la premsa oficial del seu país l'alegria per la concessió del guardó, però va assegurar que "guanyar no representa res" i que continuarà "centrat en la creació de noves obres". Un esquívol Mo Yan va afegir que "continuaré treballant dur, gràcies a tothom", en la breu entrevista que va concedir a l'agència China News des de la casa que té al llogaret de Gaomi, a la província oriental de Shandong.

Sobre la importància del premi per a la literatura del seu país, Mo Yan va assegurar que "la Xina té molts autors excel·lents, els destacats treballs dels quals podran també ser reconeguts al món". L'autor és el primer xinès que rep el Nobel residint al seu país, ja que Gao Xingjian el va obtenir el 2000 quan vivia a França i tenia nacionalitat francesa. Davant l'agència Xinhua, també de caire oficial, Mo Yan es va mostrar "molt sorprès" per la notícia" perquè "sento que no sóc un autor tan experimentat com altres escriptors xinesos. N'hi ha de molt bons i el meu estatus no era tan elevat".

Segons el comunicat emès pel jurat per justificar l'elecció, Mo Yan ha creat un món personal partint de la tradició literària xinesa i de la narrativa popular, sense oblidar la crítica social. El nom real del guardonat és Guan Moye, però va adoptar el pseudònim Mo Yan -'no parlis', en mandarí- a la seva primera novel·la. Un sobrenom que va escollir perquè tenia fama de ser directe i perquè volia recordar-se a si mateix que no havia de xerrar massa.

Tot i que no és un autor gaire conegut fora de la Xina, el seu nom formava part del reduït grup de candidats en les travesses prèvies, al costat d'autors consagrats com Haruki Murakami, Joyce Carol Oates i Alice Munro. Nascut el 1955, Mo Yan va créixer en el si d'una família pagesa. Durant la revolució cultural va deixar l'escola, als 12 anys, per treballar en l'agricultura. Després va entrar en una fàbrica, fins que el 1976 es va enrolar en l'Exèrcit Popular.

Un dels seus primers èxits és Hong gaoliang jiazu (Sorgo rojo), del 1987 i del qual se'n va fer una reconeguda versió cinematogràfica, dirigida per Zhang Yimou. Altres obres del repertori Mo són la novel·la Tiantang suantai zhi ge (Las baladas del ajo, 1988) i la satírica Jiuguo (La república del vino, 1992), considerades subversives per la crítica de la societat xinesa contemporània que contenen.

Arran de la polèmica desfermada per Fengru feitun (Pechos grandes y caderas amplias, 1995), a causa del seu contingut sexual, l'Exèrcit el va forçar a escriure una autocrítica i Mo Yan va haver de retirar l'obra de circulació. La seva última creació fins el moment és Wa (Rana, 2010), on tracta les conseqüències de la política de fill únic imposada a la Xina.