Va haver de canviar el rumb de la història prevista inicialment i va topar amb el Bruno, el Puchy i la Kowsalya. El primer és un noi indi, catòlic, que va fundar un orfenat; el segon i la tercera, dos nens indis d'ètnia gitana. La vida de tots ells s'entrelliga a La casa de la felicitat, el nou treball documental del director manresà Joan Soler i el tercer que té l'Índia com a país protagonista després d'El camí dels somnis i Allah Bakhs. Amb una durada de 30 minuts, La casa de la felicitat s'estrena avui (19 h) a l'Auditori de la Pedrera de Barcelona, amb la intenció d'engegar el 2013 la cursa de festivals.

Soler, que va fundar el 2004 la productora Cinefilms, no ha abandonat el cinema documental de denúncia social que l'ha acompanyat des dels seus inicis. En aquest cas, retratant les difícils condicions de vida "dels nens gitanos, considerats per sota dels 'intocables' i anomenats 'invisibles'. No els volen ni al carrer". Tot i que inicialment, Soler i l'equip de Cinefilms, encapçalat pel director de fotografia Carles M. Gómez-Quintero, volien centrar el seu reportatge en nens discapacitats, finalment, i a través de les coneixences amb la ONG JAL, van arribar a l'orfenat muntat per Bruno (que avui assistirà a l'estrena a Barcelona), i del qual JAL se n'ha fet càrrec durant un any.

Amb ell, explica Soler, "vam visitar i filmar, que no és gens fàcil, un campament d''invisibles'. Viuen als afores de les ciutats, al costat dels abocadors d'escombraries. Al Bruno el respecten: els ajuda tant com pot". Allí, Soler va conèixer un nen anomenat Puchy, d'uns 10 anys, que va demanar al Bruno tornar a l'orfenat: "el nen volia continuar estudiant tot i que la seva família l'havia tret d'allà perquè els ajudés a vendre braçalets a la platja". Allí, també, el director manresà va conèixer la vida de la Kowsalya, una nena de 14 anys. El seu pare, explica Soler, "volia que la nena, que vivia a l'ofernat, tornés al campament perquè li havia trobat marit i s'havia de casar". Dues històries per a les quals Bruno haurà de buscar i trobar solució. La millor solució per als nens.

El rodatge, amb les aportacions de JAL, Fundació Serra i l'ICEC, es va fer a l'estiu, a la ciutat de Pondycherry, a l'estat de Tamil Nadu, al sud de l'Índia. Per al cineasta manresà, la intenció d'aquest documental és donar a conèixer "històries que, d'una altra manera, passarien desapercebudes, però que existeixen". I a l'Índia, assegura, n'és plena. El gener hi torna.