Manresa, escenari negre

Dels quatre protagonistes d´aquesta pàgina, als quals hem convidat a fabular per convertir Manresa en un escenari criminal -només sobre el paper-, l´únic manresà és l´escriptor i crític de cinema Manuel Quinto, vinculat al negre per devoció i afició. El berguedà Jordi Canal i els barcelonins Miquel Giménez i Andreu Martín s´han prestat a un joc que aquests dies té a la BCNegra la seu del gènere. Tots tres hi estan vinculats. Canal, director de la Biblioteca La Bòbila de l´Hospitalet, el primer equipament públic dedicat a aquesta especialitat, ha format part del jurat que ahir reconeixia a la BCNegra la sueca Maj Sjöwall amb el 8è Premi Pepe Carvalho. El periodista i escriptor Miquel Giménez (que l´any passat va debutar en el gènere amb la senyora Dolors, una Miss Marple berguedana que tindrà continuïtat), participa avui a la taula rodona «Catalunya, terra de crims»; i Andreu Martín, un referent del gènere i premi Pepe Carvalho fa dues edicions, parlarà també avui a Barcelona sobre la darrera novel·la de l´inspector Méndez, de Francisco González Ledesma. Saben quins trets disparen i que el crim ha deixat de ser únicament territori urbà i barceloní.

Si haguessin de canviar d´escenari, Giménez no dubtaria a ambientar l´acció a Praga; Quinto proposaria el Call de Girona; i Andreu Martín -vell amic de Quinto-, continuaria a Barcelona o miraria cap a «qualsevol urbs». Però, malgrat tot, com reflexiona Canal, «l´escenari ideal és la ciutat de la que en saps més coses. La negror la portes a sobre perquè, finalment, la novel·la negra parla de l´ànima humana, de les seves contradiccions, de les seves baixes passions».

Manel Quinto

El cas del ric franquista

1. L´ESCENARI: «Podríem situar el lloc del crim a Can Jorba; o al carrer del Balç, per a una novel·la criminal més de caire històric; o al Kursaal, per a un clímax tipus El hombre que sabia demasiado; o a Ca la Buresa, per fer un edifici Dakota amb més gràcia, i, també, al Casino, per desvetllar fantasmes franquistes».

2. EL PROTAGONISTA: «No seria cap policia ni cap detectiu. Podria ser una periodista; un professor o professora del Lacetània, un advocat laboralista o el gerent del FECINEMA».

3. L´ASSASSÍ: «El dolent de la funció hauria de ser un personatge ric i pudent, amb passat franquista i present catalanista, capaç d´adaptar-se a tot i, si no li és possible, destruir el que se li posa al davant.»

4. EL MÒBIL: «Els diners, el motiu més poderós de tots. Els criminals per ambició van a l´infern. Els que ho han fet per amor, al final van al Cel, però els hi fan ´bullying´».

5. LA VÍCTIMA: «les víctimes han de ser els de sempre, els indefensos, perquè el criminal és sempre un gran covard. I al desenllaç existiria la veritat, no pas la solució».

Miquel Giménez

El polític suïcidat

1. L´ESCENARI: «Qualsevol ciutat amb tradició té indrets idonis com a escenaris del crim. A Manresa jo el situaria a l´ajuntament. Podria ser en aquelles golfes on mai no entra ningú o als lavabos de la planta baixa. O al saló de plens. Ens quedarem amb el saló de plens. I perquè l´ajuntament? Dissortadament, avui dia és on s´apleguen la majoria de sospites de novel·la negra».

2. EL PROTAGONISTA: «Reivindico la figura del policia local; els mossos el considerarien un policia de segona, però ells coneixen el lloc i la gent. I els polítics i funcionaris».

3. L´ASSASSÍ: «Una persona influent, un especulador que munta una conxorxa».

4. EL MÒBIL: «Habitualment són diners o gelosia. Es vol requalificar un solar vell a bell mig de Manresa. Podríem afegir els interessos d´una multinacional i la intenció de carregar-se un edifici singular. I ja tenim la trama».

5. LA VÍCTIMA: «Trobarien un polític penjat al saló de plens amb una nota escrita: ´he estat jo´. S´ha suïcidat o l´han suïcidat? Arribaria el moment d´aixecar les catifes. Abans, sense identificar-se, hauria trucat a la premsa. La nota portaria fins a una clau i una caixa de seguretat, on es trobaria la documentació perduda del cas i la resposta a les preguntes.

Jordi Canal

La corrupció vanitosa

1. L´ESCENARI: «Si penso en Manresa i en una novel·la negra no puc evitar que em vinguin al cap els escenaris de la pel·lícula Plácido, de Luis García Berlanga, un film amb un humor negre brutal. Així que triaria qualsevol dels racons, carrers i edificis de la pel·lícula. Potser la plaça de Sant Domènec, tot i que ara no hi té res a veure. En la meva adolescència la Manresa que vaig conèixer era molt negra».

2. EL PROTAGONISTA: «No faria sortir cap detectiu, un policia no seria mai el protagonista. Triaria un periodista o una persona qualsevol que acabaria estirant el fil».

3. L´ASSASSÍ: «Un individu o individus corruptes. Aquesta gent es mou primer pels diners, però els diners es poden gastar d´una manera limitada; després arriba el poder i, al final, jo crec que tot acaba sent una qüestió de vanitat».

4. EL MÒBIL: «Un tema de corrupció, del tipus que sigui. Està a l´ordre del dia, els diaris en van plens i això no s´ha acabat. És un festival. Tenim una democràcia amb molt mala salut. La gràcia de la novel·la negra és que pots jugar al joc de les mentides per acabar dient grans veritats. Tot el que la premsa no pot dir perquè necessita proves, ho pot fer el gènere negre».

5. LA VÍCTIMA: «la mateixa societat. Al final, en aquests temes som tots els que sortim perdent».

Andreu Martín

El banquer estafador

1. L´ESCENARI: «Qualsevol escenari és bo: al mig del carrer, en una barraca, en una deixalleria, en un confessionari... A Manresa, jo el situaria al Passeig, a les escalinates de l´església de Crist Rei. Reina, el crim es comet a tot arreu».

2. EL PROTAGONISTA: «Un policia local de Manresa. Entén de trànsit, de circulació i de vehicles matriculats. Serà capaç de treure l´entrellat, a tots els nivells, de la personalitat de la víctima i els perquès de l´assassinat».

3. L´ASSASSÍ: «Un amic íntim de la víctima».

4. EL MÒBIL: «Inicialment, el mort semblarà una víctima de les hipoteques, però qui l´haurà matat serà el seu amic, a qui el mort haurà traït directament fent-li el salt amb la seva dona. A més a més de mostrar-lo com un estafador, la víctima quedarà com el que és, una mala persona. Sí, quasi me n´alegro que l´hagin mort, és una alegria que neix de la indignació».

5. LA VÍCTIMA: «Un banquer estafador d´aquells que engalipen amb les hipoteques, segur que en trobaríem uns quants. Podem imaginar que ell aniria caminant amb total parsimònia pel Passeig, per la banda de Crist Rei, i un cotxe s´enfilaria a la vorera i l´atropellaria mortalment. Enmig del caos, l´assassí marxarà tranquil·lament».