Després d'escoltar durant anys les vivències del seu avi, l'historiador Jordi Algué ha volgut plasmar el seu testimoni en el documental 'Transmissions. Memòries de Lluís Sala'. Un film que repassa la vida d'un dels últims supervivents de la Guerra Civil. Amb 97 anys, Lluís Sala conserva una memòria intacta i recorda com als 21 va ser cridat a files per participar en els fronts republicans de Saragossa, Terol i l'Ebre, entre d'altres. En acabar la guerra es va haver d'exiliar a França i allà el van internar en dos camps de concentració. Va passar gana, fred i por. Uns sentiments que ara, abans que sigui massa tard, el seu nét ha volgut plasmar en un documental que aquest dimecres es presenta a Manresa.

El director del documental i nét del protagonista, Jordi Algúe, ha explicat en una entrevista amb l'ACN que l'objectiu principal del projecte és "conservar la memòria i el testimoni d'un dels darrers supervivents de la Guerra Civil". A més, el treball també vol analitzar "quines polítiques de memòria s'han dut a terme i com s'han plasmat al territori". "Volem fer una revisió d'aquestes polítiques per evidenciar silencis que han durat massa anys", ha constatat Algué.

Per ell, durant els darrers deu anys "sí que hi ha hagut unes polítiques públiques força concretes per recuperar la memòria del bàndol derrotat" però considera que "encara hi ha molts familiars que encara no saben on són enterrats els seus morts". És el cas de la seva àvia, Felicitat Baraldés, el testimoni de la qual també apareix en el documental i explica que el seu germà va morir al front però la seva família mai no ha sabut on el van enterrar. "Perdre un ésser estimat és una pèrdua física però també és un silenci obligat perquè a casa no se'n parla mai i mai no hi ha hagut l'oportunitat d'anar-lo a buscar", ha expressat Algué.

Jordi Algúe ha destacat que la realització d'aquest documental era una "tasca pendent" perquè "tota la vida he crescut amb la figura del meu avi molt present i ell encara viu i sent el tema de la guerra com a molt propi i viu". Malgrat que Lluís Sala ja té 97 anys, la seva memòria es conserva intacta. El documental té una durada de 50 minuts i, a banda del testimoni de Sala, també hi apareixen entrevistes amb diversos historiadors i imatges de diferents espais bèl·lics que Jordi Algué recorre per seguir les petjades del seu avi.

Un testimoni únic

Lluís Sala és veí de Callús (Bages) i amb l'esclat de la Guerra Civil va ser cridat a files, l'abril de 1937. Es va integrar al segon batalló de la 122 Brigada Mixta de la 27a Divisió, amb la qual va participar a les ofensives del front de l'Est, Belchite, Jaca, Terol, el Merengue i l'Ebre. A més, Sala es va integrar en la secció de 'transmissions' i va obtenir el grau de sergent. Al gener de 1939, amb la retirada de l'exèrcit republicà, creua la frontera cap a França i és internat en un camp de concentració. Posteriorment, és traslladat al camp de Septfonds on s'hi va estar dos mesos i mig.

Gràcies als contactes amb un diputat comunista francès, Sala aconsegueix ser un dels primers presoners que pot sortir del camp i tornar a casa. Tanmateix, l'any 1940 és cridat a files per a fer el servei militar a La Corunya. A la tornada, es casa amb Felicitat Baraldés i viuen a Callús, tenen una filla, i combina els treballs a la fàbrica amb l'explotació d'un molí familiar. Amb els anys, Sala es comença a interessar per la Guerra Civil i juntament amb altres supervivents de la seva divisió, visiten diferents fronts i escenaris bèl·lics.

"Mai perdonaré els que van promulgar la guerra"

Lluís Sala assegura que mai podrà perdonar aquells que van promulgar la guerra. "Al Franco no li he perdonat mai, mai, mai", constata. "Si a Espanya no hi hagués hagut la Guerra Civil i haguéssim estat de sort en entrar a la Segona Guerra Mundial, després de Suïssa hagués estat la nació més rica d'Europa", ha expressat Sala. Segons ell, "abans de la guerra hi havia 800 tones d'or al Banc d'Espanya i, en acabar-la, ja no hi quedava res".

El protagonista del documental explica que la guerra li va prendre sis anys de la seva vida. "Vaig marxar de casa amb 21 anys i vaig tornar amb 24 però al cap d'un any em van cridar per fer el servei miliar i no vaig quedar lliure fins als 27". Sala relata que ell, de petit, volia ser mestre o músic. "La mare era molt de missa, el pare no tant... però la mare sí. I ella em deia: què vols ser quan surtis del col·legi? I jo li deia sempre el mateix: o mestre o músic. I ella deia: això si que no! I, com a màxim, em deixava estudiar per capellà".

Sala recorda també la duresa al front i, sobretot, als dos camps de concentració. Explica que passaven dies sense menjar res i també el fred que patien. En el primer camp de concentració on va anar a parar, a Saint Laurent de Cerdans, recorda que "no hi havia cap lloc per dormir i ens havíem d'estar a l'aire lliure". "Ens posàvem els uns a costat de l'altra i una manta a terra i dues a sobre però al matí, quan ens llevàvem, teníem un pam de neu a sobre la manta".

Transmetre la memòria a les noves generacions

Lluís Sala creu que aquest documental servirà perquè la seva memòria quedi per als més joves. "Jo volia fer un llibre perquè tinc totes les meves vivències apuntades, però ha anat passant el temps i no he fet el llibre, però ara almenys amb aquest documental quedarà tot això", ha expressat.

A més, el projecte per recuperar la memòria de Lluís Sala, també ha inclòs la digitalització de totes les fotos històriques i del diari de guerra de Sala. "Tota aquesta informació l'hem recollit en el format audiovisual perquè un dels nostres objectius és que les noves generacions puguin conèixer què va significar la república, la guerra civil i les conseqüències que hi va haver", ha expressat el director del documental, Jordi Algué. El treball ha comptat amb el suport de la Fundació Ampliació de Callús.