El primer Premi Nacional de Periodisme Cultural comenta que els textos que presenta en aquesta ocasió són una recopilació de les seves tres dècades de carrera periodística a El País, en què mostra totes les seves «obsessions», des de les històries sobre l'antic Egipte a les del regne animal, els viatges o el nazisme. Reconeix així mateix que «hi havia certa predisposició» a tractar aquestes qüestions si un s'até al passat familiar, amb un avi pilot i oficial de la marina, un altre que va ser ambaixador, i una mare que va néixer a Veneçuela.

L’autor ha dividit el llibre en diversos apartats en els quals inclou els seus retrats, entrevistes o articles sobre exploradors i aventurers, escriptors de viatges, herois, intrèpids d'avui, bestioles, homes de lletres o històries polars. A tots ells el lector trobarà «el segell Antón», en què es barreja la quotidianitat amb el gran relat d'aventures, amanit amb un punt d'ironia i escepticisme, sense oblidar tendresa i afecte cap a alguns dels grans personatges que han contribuït a tancar els seus centenars de llibretes.

Antón no amaga que en aquests trenta anys d'ofici ha viscut «un conjunt de sorpreses i coses extraordinàries», de les quals ara ha fet una selecció, amb la memòria de bona ajudant, encara que, ara se n'ha adonat que s’ha oblidat d’incloure una entrevista amb Angelina Jolie o una d’«intel·ligent» amb Karl Popper.

Preguntat per quina és la persona que més l'ha impressionat en aquesta trajectòria, sense dubtar-ho, assegura que ha estat l'escriptora Jan Morris, una tenaç viatgera que ha «realitzat el viatge impossible, passant d'home a dona». «És una persona amb una qualitat humana increïble, que segueix vivint amb la seva dona, en una història que demostra que l'amor pot estar per damunt de qualsevol eventualitat. No hi ha una història d'aventures com la de Jan Morris», afirma.

També creu que són personatges essencials en els seus articles els supervivents dels camps d'extermini nazis, dels quals sempre ha extret lliçons quan ha parlat amb ells, perquè «han travessat un altre tipus de desert diferent del dels aventurers, estant al costat fosc, veient el gran mal de cara, mentre que la resta de la gent només veiem petits indicis d'això». Preguntat per com veu el periodisme en aquest moment d'inquietud i el complicat context econòmic, Antón respon que el moment és crític «no només per la crisi, també pel canvi de model que es produeix en el sector dels mitjans de comunicació». De tota manera, advoca per la qualitat i per la recerca de l'excel·lència, en el «no quedar-se en la superfície i aprofundir en tot».