Des del Gremi de Llibreters de Catalunya ja intuïen que establir la categoria "mediàtica" generaria controvèrsia. I Pilar Rahola no ha trigat ni vint-i-quatre hores a fer bona la predicció. La tertuliana va carregar ahir al matí des dels micròfons de RAC1 contra el Gremi de Llibreters, que presideix el manresà Antoni Daura, per haver inclòs la seva novel·la, El carrer de l'Embut, en aquesta nova categoria. Ahir, Daura en treia ferro i subratllava a aquest diari que "tot és opinable i la categoria mediàtics, també. Però el que no és opinable és el rànquing d'exemplars venuts". Per això, el gremi va fer públic, ahir, la llista dels títols més venuts, sense distinció de categories (Ficció, No ficció, Mediàtics, Infantils/Juvenils) ni idioma (català i castellà). En aquest rànquing, Rahola passa de ser la segona de mediàtics a la desena; i si es distingeix entre català i ficció, la sisena.

Rahola, que compartia categoria amb Albert Espinosa (primer) i l'olianenc Isidre Esteve (tercer), explicava ahir que la classificació mediàtica "degrada" i afirmava haver-se sentit "dolguda" perquè es "juga amb la teva obra". Segons la periodista, "una novel·la és bona o dolenta, i punt. Que un autor sigui famós o no és poc rellevant i el gremi no és ningú per dir qui és mediàtic o no". Al parer de Daura, aquesta és la "interpretació" de Rahola a una classificació "tan subjectiva com es vulgui". Però el que no és discutible és que l'autora és "mediàtica", i això ho prova, directament, "els altaveus que avui [per ahir] ja ha fet sevir per mostrar la seva queixa". El que no es pot saber, segons Daura, és quin lloc hauria ocupat "la novel·la de Rahola si ella no hagués tingut ressò mediàtic per ser qui és".

Segons el president del Gremi de Llibreters, la nova categoria es va establir per la "dificultat" d'encabir tots els títols en les existents, respon a criteris comercials "purament informatius" i "deixa al marge altres valoracions que corresponen a la crítica literària". La llista s'ha fet a través de l'eina informàtica LibriData, impulsada conjuntament per la Cambra del Llibre de Catalunya i Fundacc, amb un panell de punts de venda de 174 establiments a tot Catalunya, dels quals 91 són llibreries i cadenes de llibreries i hi ha 83 hipermercats. Per a Daura, la polèmica servirà per "decidir" quin sistema de classificació s'utilitzarà la propera diada: "no descartem res, ni el que hem fet ni la llista dels més venuts sense distincions de categories i llengua, ni el que hi havia". La diada es va tancar amb una facturació de 18,4 milions d'euros, tot i que s'ha constatat "un descens a les ciutats i els territoris més castigats per la crisi i l'atur".