El treball d'arqueologia musical de la companyia Òpera Còmica de Barcelona, de la manresana Viviana Salisi i Artur Arranz, va merèixer ahir el guardó reservat a l'aportació més interessant en el camp del teatre dels Premis Crítica Serra d'Or, que per 46è any va concedir l'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat. En l'acte celebrat per segon any al Palau Moja de Barcelona, on fa un segle va dir missa mossèn Cinto Verdaguer durant quinze anys, tant el pare Josep Massot, director del segell, com Josep Maria Soler, abat de Montserrat, van expressar la seva voluntat de superar amb imaginació, creativitat i rigor el mal moment que afecta el sector cultural.

Viviana Salisi i Artur Arranz han trobat un filó als arxius de la SGAE, d'on van recuperar fa un temps el text còmic escrit per Serafí Pitarra L'esquella de la Torratxa. Canviant la darrera paraula van adaptar la gatada original i van crear l'espectacle ahir premiat i en el qual també participa l'actor navarclí Jaume Costa, L'esquella de la Torrassa, nom del barri de l'Hospitalet de Llobregat on hi ha el Teatre Joventut que des del primer moment fa costat al col·lectiu. El jurat format per Joan-Anton Be-nach, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares, Anna Pérez Pagès i Núria Santamaria va decidir distingir Òpera Còmica de Barcelona per haver tret a la llum una peça dels inicis de la sarsuela a Catalunya, que es va estrenar el 1864 al ja desaparegut Teatre Odeon (a tocar del Romea) amb música de Joan Sariols.

"La Barcelona del segle XIX tenia una vida cultural molt activa", va explicar Salisi a aquest dairi després de recollir la serreta d'or de solapa amb la qual es recompensa els guanyadors. "Abans del Paral·lel hi ha els teatres del Passeig de Gràcia, i abans l'enderrocament de les muralles que permet eixamplar la ciutat. Hi ha uns orígens que ens agrada recuperar".

Òpera Còmica de Barcelona ha trobat a l'Hospitalet un suport "impagable" per donar sortida a les seves produccions. El cap de setmana passat es van representar tres funcions del segon espectacle de la companyia, Renoi, quina nit de nuvis!, una adaptació de la comèdia La nit de nuvis, de Joan Molas i Casas (1883). "Tenim una desena de teatres interessats a programar la peça", va indicar Arranz, sense revelar si el Kursaal de Manresa, on el grup confessa que sempre és molt ben tractat, n'és un.

"Ho fem per convicció", va apuntar Salisi, visiblement satisfeta per un treball que manté la línia iniciada fa anys sota l'aixopluc de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. "Quan anem a la SGAE, on l'arxivera Mercè Fontova ens ajuda molt, i trobem manuscrits que fa un segle que ningú no toca, ens emociona molt. La nostra feina és donar-los un aire contemporani, per exemple, en els acudits que fan referència a esdeveniments d'aquells moments que ara no tenen gràcia per al públic d'avui en dia".