I

ntentar definir l'estil musical d'Àniam en poques paraules no és una tasca, ni de bon tros, senzilla. La seva proposta entre els sons tradicionals i contemporanis ?no en va el nom del grup són les sigles d'Aliança de Noves i Arrelades Músiques? va ser l'encarregada d'omplir una nova sessió del cicle Música i Romànic. En aquest cas, la cita va ser diumenge al vespre al Mas Sant Joan de Sant Joan de Vilatorrada.

Durant la seva actuació, el grup català va mostrar una bona part del seu repertori instrumental, compost, entre d'altres, per un llaüt, un didgeridoo nascut als boscos de Torelló, una flauta d'origen hindú anomenada bansuri i un sintetitzador. Instruments de procedències tan dispars com els matisos de les seves sonoritats. Unes sonoritats que, com van apuntar els músics en començar la vetllada, tot i les seves diferències comparteixen un punt en comú: la recerca de l'espiritualitat a través del seu timbre sonor.

Una recerca que, en certs aspectes, la banda ha integrat com a pròpia i ha fet arribar a altres nivells com ara les lletres de les seves cançons. Així, entre el seu repertori es troben composicions que tracten temes com l'ecologia, les relacions personals i el valor del temps.

Un sol arbre, diverses arrels

El concert va servir, també, per tal de presentar en societat el primer treball discogràfic del grup, titulat L'arbre. Un disc format per onze cançons en les quals els Àniam estableixen diversos ponts sonors entre els elements més diversos i inimaginables.

Un exemple d'aquesta heterogeneïtat és el tema Satisfacció, on la banda aplica arranjaments contemporanis sobre una melodia del segle XIII a la qual Ramon Llull va posar lletra. En total, la peça suposa un salt de prop de 800 anys d'història convivint en una mateixa partitura. Però aquest no és l'únic experiment que amaga l'àlbum i que diumenge va sonar entre les parets de pedra del Mas Sant Joan.

Entre les altres mescles que els assistents van poder escoltar també hi havia guitarres properes a ritmes com ara el reggae o el funky i melodies tradicionals del Kurdistan. En conjunt, tot un viatge musical i cultural no tan sols en l'espai sinó també endavant i endarrere en un temps que, embolcallat per les melodies d'Àniam, sembla alentir-se i deixar en un racó una part de la seva frenesia actual.