El cantant guipuscoà Iñaki Garitaonaindia, Gari, visita per primer cop Manresa per presentar el seu setè i darrer treball Ez Da Amaiera (No és el final). Durant els anys 80 va liderar la mítica banda basca Hertzainak, fins a la seva dissolució el 1993 i, posteriorment, va començar una carrera musical en solitari. Ara arriba a la capital del Bages amb idees i energies renovades. "Aposto per l'atreviment, per arriscar-me i tenir menys pors a l'hora de crear la música que a mi m'agrada, sense pensar més enllà ni en els possibles efectes comercials que tingui", assegura Gari, que continuarà la gira dins la programació del Mercat de la Música Viva de Vic i a l'Euskal Etxea de Barcelona.

El disc Ez Da Amaiera desprén optimisme i s'intueix la llibertat artística que demana. L'artista s'identifica plenament amb el títol, perquè "significa que es comença alguna cosa nova i això ja té quelcom de positiu per si mateix", indica. Segons explica, "el treball és creativament més contemporani, arriscant-me més en la proposta sonora, rítmica i també ambiental". Els directes es reforcen amb unes projeccions que donen un plus de modernitat a la seva música. Tot plegat posa en relleu el bon moment creatiu del cantant, que el confirma com una les veus més destacades de l'actual panorama musical basc.

Les arrels del disc es troben al continent africà. Gari va treballar, durant mig any, en un projecte solidari en una escola de la província de Katanga, al Congo. Les cançons espirituals, sonoritats i ritmes propis dels africans li van servir de font d'inspiració. "Viatjar t'obre la ment, de fet, hi vaig anar per reflexionar sobre el què havia fet fins llavors i el que podia fer en el futur", explica el cantant. I afegeix que "la música forma part del dia a dia de la gent africana i això em va ajudar a visualitzar què volia fer".

Gari indica que "des de fa anys aposto per projectes de petita dimensió, perquè són més flexibles, i en aquest disc em proposo mirar altres horitzonts sonors".