Eugènia Llort assisteix cada dia a la funció de l'obra Tendra és la nit, que el seu pacient, Hèctor Amat, protagonitza al Teatre Romea de Barcelona. Excés de zel en la relació de la psicòloga amb l'actor afectat per una crisi d'angoixa o una cura necessària per restablir la salut mental de l'artista? El camí cap a la resposta d'aquest i altres interrogants el recorren els personatges de la novel·la La terapeu- ta, amb què Gaspar Hernàndez (Sant Esteve d'en Bas, 1971) -Premi Josep Pla del 2009 amb El silenci- ja ha pujat als primers llocs del rànquings de vendes pocs dies després de sortir al carrer.

L'ansietat és la gran epidèmia del segle XXI?

Tots els personatges de la novel·la són ansiosos i reflecteixen el fet que l'ansietat és el malestar que millor defineix la nostra època. Tots en patim perquè tenim por del futur, vivim temps d'incerteses.

El protagonista, l'actor Hèctor Amat, ho té tot: és un actor famós i reconegut pel seu talent. Per què en pateix ell?

Fa deu anys ningú parlava d'ansietat. Ara, amb la crisi, és un tema d'actualitat. A l'Hèctor, en principi, no li falta res, però és una persona molt autoexigent, i això li crea ansietat. Tant ell com la psicòloga són dos personatges amb els quals jo crec que molta gent es pot sentir identificada. L'ansietat, en certs graus, no és una malaltia.

L'exigència a la feina és incompatible amb la pau d'esperit?

L'Hèctor és un actor que protagonitza l'obra Tendra la nit, basada en la novel·la de Scott Fitzgerald. Que jo sàpiga, aquest relat mai s'ha portat al teatre, però m'interessava tenir el referent dels personatges de l'escriptor nord-americà perquè sempre es mouen a la vora de l'abisme però estan contents. En canvi, l'Hèctor té massa seny català i és incapaç de deixar-se anar. Això li causa l'ansietat.

És un mal que es viu en silenci i està fora del debat públic?

La terapeuta pretén situar el tema en un primer pla. Hi ha molta gent que s'ho passa malament, per les incerteses laborals, per exemple. Vivim en un sistema molt exigent, que ens demana que siguem bons pares, bons marits, bons a la nostra feina...

Una epidèmia soterrada?

Només es detecta l'ansietat evident. Per exemple, quan una empresa anuncia un expedient de regulació d'ocupació. Se sap que té conseqüències físiques, com ara contractures musculars. Però tenir uns treballadors pendents durant quinze dies o tres setmanes de l'anunci d'una mesura d'aquest tipus és maltractament psicològic, i causa directa d'ansietat. La literatura, a Catalunya, permet tocar aquests temes i donar-los visibilitat.

De l'autoexigència de l'Hèctor en té notícia el lector per fets com el dejuni de notícies. Vostè és periodista: és possible desconnectar així?

Jo a vegades ho faig. Els protagonistes de l'actualitat m'interessen ben poc, hi ha molta violència verbal. La política s'ha convertit en un joc de bons i dolents, i això no només és molt infantil sinó també una irrealitat. La vida de la gent és una altra cosa. No escoltar el que diu Rajoy durant uns dies és sa.

Amb aquest panorama, no és estrany que hi hagi angoixa.

L'ansietat, els darrers anys, s'ha disparat i ja és la segona causa de baixa laboral a Catalunya. Poca broma! El problema és que no ens han ensenyat a gestionar la por, i d'això n'hi ha massa a la societat actual. Hem de comprendre que des de la por no farem les coses millor ni trobarem solucions. Jo intento aplicar això en la meva vida perquè viure sense por és atorgar-te llibertat interior.

"La terapeuta" és una novel·la d'autoajuda?

No, no. Pot ajudar algú a identificar-se amb algun dels personatges o a adonar-se si té ansietat. Però jo només he fet una novel·la d'allò que conec, de qüestions psicològiques, com faig també a Catalunya Ràdio, on des de fa una dècada condueixo el programa L'ofici de viure. Del que no sé, intento no parlar-ne.

No obstant això, empatitzant amb els personatges també ens podem conèixer una mica millor?

Nosaltres som els nostres pitjors enemics, i això sobretot ho saben els que són molt autoexigents, perquè es culpabilitzen molt quan cometen un error. Tots neixem sent uns déus, amb moltes potencialitats, però la societat, la cultura i la religió ens empetiteixen. Els personatges masculins de la novel·la són homes empetitits. En la literatura que m'agrada llegir, no trobo aquests homes, sempre responen a l'arquetip del mascle ibèric i la dèbil sempre és la dona. He volgut girar la truita.

L'ansietat és un tabú masculí?

Ho és el fet que als homes els costa parlar de sentiments i emocions, només s'expressen al camp del Barça o quan condueixen. Però és un fet cultural.

El sexe és un dels territoris on es manifesta aquest mal?

Per suposat. Fixa't que els anuncis que parlen de productes per resoldre les disfuncions sexuals tracten el tema com si fos una qüestió mecànica: canvies una peça per una altra i tema resolt. S'ignora la motivació emocional. El que compta és l'autoestima: si en tens, la mida no importa.

No deixa en gaire bon lloc les xarxes socials. Quina culpa tenen en la proliferació de l'ansietat?

Són part del còctel perquè ens sobreestimulen, i el cervell no és tan ràpid. Si no estem connectats trobem a faltar l'adrenalina.

L'ansietat genera victimistes?

Jo recomano a la gent que deixi de queixar-se. Si ho fa, el seu entorn millorarà. Els qui sempre es queixen són tòxics, no aporten cap benefici. Jo necessito tenir un bon nivell d'energia, per això no entro en el seu joc. Cadascun de nosaltres decideix, cada dia quan es lleva, si vol veure els problemes o les oportunitats.