Un mail enviat directament a Andrea Camilleri (Porto Empedocle, Sicília, 1925) va aconseguir el que ni les editorials ni les institucions havien estat provant per canals més oficials des del naixement de la BCNegra: que l'autor recalés a Barcelona i que dijous rebés el IX Premi Pepe Carvalho. De fet, Camilleri era el destinatari natural del guardó. Per la seva amistat amb Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) i perquè, en homenatge a l'autor barceloní, el seu inspector es diu Montalbano.

El mail, gens formal, convidava el sicilià a tornar a Barcelona per rebre un premi especial amb un senzill "ens encantaria que vinguessis". Qui ho explica és el berguedà Jordi Canal (1955), jurat del premi de la BCNegra des de la primera edició, el 2006, i director de la Biblioteca La Bòbila de l´Hospitalet, el primer equipament públic dedicat al gènere negre i policíac. Per a Canal, Camilleri -"un tipus de 88 anys, amb problemes de mobilitat, amb les mans i els peus molt grossos, absolutament entranyable i amb un cap terriblement clar i lúcid"- ocupa el lloc que es mereix entre els grans del gènere. Per què? Canal dóna cinc motius i un que no necessita raons: "perquè és un plaer".

1. 'Il capo' de la novel·la negra mediterrània.

Per al berguedà, "Andrea Camilleri és el màxim representant de la novel·la negra mediterrània, amb la qual els catalans ens podem entendre molt bé: pel tipus de crims, pel tipus de societat, pel tipus de menjar... és una literatura on tot és molt proper". L'acompanyarien en aquest podi el grec Petros Márkaris (1937), creador de l'inspector Kostas Jaritos (Premi Pepe Carvalho el 2012) i Massimo Carlotto (1956), pare de Marco Buratti.

2. 'Il capo' de la màfia quotidiana.

"Reflecteix com ningú la màfia quotidiana, les relacions mafioses de baixa intensitat". Per a Jordi Canal aquesta peculiaritat "és la gran aportació de Camilleri" a la novel·la negra. Es tracta, diu el berguedà, de posar en relleu els tripijocs de l'estil "jo et faig aquest favor i tu ja em taparàs allò". I aquest 'funcionament', remarca Canal, "passa a Sicília, a Itàlia i aquí. Només cal passejar-se per les pàgines de política dels diaris". En les novel·les de Camilleri, diu, "mai no veuràs un Don, veuràs el 'capo' del poble".

3. 'Il capo' de la lectura senzilla.

Les novel·les de Camilleri ofereixen al lector "una lectura senzilla, però no simple. És un dels seus atractius: són molt entenedores". Amb un lèxic molt ric en dialectalismes -i unes excel·lents traduccions de Pau Vidal, que ha traslladat al català una trentena de llibres del sicilià, vint-i-cinc dels quals de la saga Montalbano-, l'estil "depurat" de Camilleri fa que el lector pensi "que escriu senzill". Una màxima, segons Canal, reservada "als grans".

4. 'Il capo' de la realitat política.

Preocupat per la societat on viu, amb la qual manté una relació d'amor i odi, diu Canal, Camilleri, com la majoria d'autors de la negra mediterrània, "són gent tocats pel marxisme". Camilleri, que extreu els arguments llegint el diari, "ajunta un fet criminal amb una visió absolutament política de la realitat".

5. 'Il capo' del seu territori.

Camilleri es "l'ambaixador" número 1 de Sícilia, diu Canal. La Vigata de les seves novel·les és Porto Empedocle. Segons el berguedà, "després de les samarretes d'El Padrí, els llibres de Montalbano són el millor marxandatge de l'illa: des del menjar a les localitzacions. El turisme passa per les rutes de Salvo Montalbano".