L

'assaig històric L'Onze de Setembre de Santiago Albertí va ser l'espurna. El va fer adonar que els fets del setge del 1714 a Barcelona passaven als carrers del seu barri, el de Santa Caterina i Sant Pere. I va mirar-se els seus carrers amb uns altres ulls. Però l'il·lustrador Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967) necessitava més per poder recrear gràficament "el meu món 1714". I va ser quan va començar a tibar de mapes, de gravats publicats a l'estranger però no a Catalunya ("fins a la Renaixença la iconografia va ser nul·la, i llavors es va mitificar els personatges: sempre es veu Casanova amb la bandera"), de llibres de gremis, de xilografies de fusta i, fins i tot, de catàlegs de perruques i de manuals d'hípica."Em van donar informació per saber quin aspecte devia tenir aquell món", va revelar Quera, que ahir va presentar al Casino de Manresa el còmic Miquelets, Bages 1714 i va cloure el cicle de llibres sobre la guerra de Successió.

El barceloní, especialista en còmics històrics, va publicar ja el 2002 Barcelona 1714, que "omplia un forat" en la història gràfica de la guerra de Successió i que en 50 pàgines encabia molta informació: les sortides per a la defensa de la ciutat, les lluites al fossar, la defensa del baluard de Santa Clara, la defensa cos a cos... Però no en va tenir prou: "no hi cabia la vida quotidiana, la psicologia dels personatges, el fervor religiós..." i tot això ho va plantejar a Barcelona 1706-1714. Dietari d'un adroguer (2013).

Ja només li quedava "pendent la guerra exterior", i hi va posar remei amb l'encàrrec del Consell Comarcal del Bages, que li va posar "com a requisit" que hi sortissin les poblacions escenari de la guerra a ultrança: Cardona, Castellbell, Manresa, Moià, Sallent i Talamanca. Francesc Serra, que amb Genís Frontera ha assessorat l'il·lustrador, va considerar que el còmic "juga amb rigor històric, i contribuirà a difondre la memòria entre la població més jove".