Quan l'escriptora Jennifer Clement va saber que hi havia nenes a Mèxic que s'amaguen en forats perquè no les «robin» les organitzacions criminals, es va sentir «atrapada» per la història però diu que no va ser conscient que «Ladydi» era una novel·la «de protesta social» fins que va ser publicada. Clement assegura en una entrevista que sempre escriu sobre coses que l´atrapen: «són històries que no em deixen abandonar-les i tinc tendència en tots els meus llibres a escriure sobre persones desprotegides». La seva última novel·la, Ladydi, editada per Lumen, retrata l'infern que es viu a les muntanyes de Guerrero, a Mèxic, on «el millor que li pot passar a una nena és néixer lletja, perquè quan els traficants de droga se n´enteren que hi ha una jove bonica, es desplacen com voltors a la recerca de la seva presa desitjada». «És un fet universal que la dona no té valor ni estatus, ho veiem a tot arreu del món, però a Mèxic és un problema especialment fort perquè la llei no funciona i en una comunitat rural si a una mare li roben a una filla, no té a qui anar a denunciar-ho», explica Clement.

Aquestes nenes, a les quals les seves mares «enlletgeixen» amb talls de cabell propis dels nens o pintant-los de negre alguna dent, s'amaguen en forats quan senten cotxes apropar-se i de vegades tenen sort, però en altres ocasions no i són descobertes. Això li passa a l'amiga de Ladydi, la protagonista de la novel·la que dóna veu a les nenes robades, sobre les quals no hi ha xifres ni registres

oficials, ja que és una realitat que les autoritat oculten.

«Vaig escriure aquesta història perquè em va commoure molt. Vaig parlar durant deu anys amb moltes dones» recorda aquesta escriptora nascuda als Estats Units el 1960 però que es va traslladar a Mèxic, amb els seus pares, quan tot just tenia 1 any, per motius laborals del seu pare. Jennifer Clement destaca el paper de la literatura per denunciar aquestes realitats: «Intento mitjançant la literatura de donar cara i veu a les xifres, donar-los ànima. Si llegeixes una novel·la i t'enamores dels personatges ja no són xifres, poden

ser la teva filla o la teva dona». «El tràfic de dones i nenes, el robatori de joves és un problema tan terrible que es pot tractar des de molts

punts de vista», assenyala l'escriptora que creu que, a més de les ONG i les organitzacions de drets humans, les arts i, en concret, la literatura tenen un paper molt important perquè hi hagi una major conscienciació. Tot i reconèixer que no és una experta en el tema, Clement recalca que en els últims deu anys el robatori de nenes i joves ha crescut molt, atès que «les organitzacions criminals s'han adonat que es pot vendre una bossa de droga una vegada, però que a una dona se la pot vendre diverses vegades, fins i tot només en un dia». No obstant, Ladydi és un llibre ple de poesia perquè en la literatura d'aquesta escriptora reflecteix les contradiccions del món, de manera que «allò diví conviu sempre amb l´ésser humà, amb la bellesa i amb la lletjor».