Qui torni a dir que la sardana està morta, que em digui quin tipus de música ha durat més de 150 anys i encara es balla". Núria Soler, del programa Aires de Catalunya de l'Agrupació Cultural del Bages, remet a aquesta citació del manresà Josep Padró, que va compondre la seva primera sardana als 14 anys, quan li demanem per la salut del món sardanístic. Soler continua la tasca de divulgació radiofònica de la cultura popular iniciada fa 60 anys pel seu pare, Francesc Soler i Mas, juntament amb Ana Ballesteros, responsable del Foment de la Sardana, que va celebrar el seu centenari el 2007. És una veu autoritzada per posar en evidència el que passa actualment a les ballades que es fan a les places d'arreu de Catalunya: "pel que fa a balladors, potser no passem pel millor moment, però quant a músics de cobla, mai no hem tingut tant planter com ara".

Hi ha joves intèrprets, preparats a les escoles de música i conservatoris, que "davant de la dificultat d'entrar en una orquestra, troben més facilitats en la cobla. Així agafen experiència, i molts s'hi queden. També n'hi ha que tenen ganes de compondre", afirma Soler. N'és un bon exemple la cobla de l'Escola Municipal de Música de Berga. L'entrada de joves músics a les cobles ha animat a la fusió d'estils. En són mostra La Principal del Funk, amb instruments com la trompeta i la bateria; i La Principal de la Nit, que als clàssics de la cobla hi afegeix l'electrònica. "Als puristes potser no els ve especialment de gust, però crec que és la manera de fer entrar els joves en la cultura popular", sosté.