El cant dels ocells i el so de la corneta posen la banda sonora d'aquest estiu a Cal Vigatà, a Rajadell. Allà passa aquests mesos, instal·lat a casa dels seus pares, el cornetista manresà Lluís Coll. És un estiu atípic, amb pocs concerts, que pot aprofitar per fer gestions per a actuacions i projectes de cara al setembre. "Jo visc a Manresa i normalment només venia aquí una setmana o deu dies per acabar de tancar projectes, però aquest estiu m'hi he instal·lat i no sé quant temps m'hi estaré. És un lloc ideal i molt tranquil", explica.

Durant tot l'any, combina els concerts amb diferents formacions i els del seu propi grup de música antiga, La Caravaggia, amb la docència. Des del 2012, és professor de corneta a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). "Faig poques hores perquè la corneta és un instrument minoritari i a l'escola aquest curs només hi havia dos alumnes", concreta. En l'època forta de concerts i enregistraments, passa moltes hores als aeroports. "Com que toco un instrument molt específic, se'm crida a llocs més llunyans. És més fàcil que tingui un concert a Alemanya que no pas a Terrassa, tot i que m'encantaria tenir-lo a Terrassa!", apunta. A l'estiu, però, de viatges pocs. Va fer el darrer concert fa uns quants dies i no té més projectes fins al setembre. Això no vol dir que no treballi. "No pots estar desconnectat del tot perquè pots perdre un concert". Aquests dies està centrat, sobretot, a "vetllar perquè hi hagi concerts, fer gestions d'actuacions que tinc previstes i seguir tocant, hi hagi concerts o no". El músic manresà, un dels pocs cornetistes professionals que hi ha a Catalunya i a l'estat, explica que " la corneta té el broquet molt petit i aquest tipus d'instruments si els deixes de tocar tres dies en necessites sis per tornar a estar al mateix lloc que estaves". Per tant, cada dia dedica una estona a tocar perquè "s'ha de fer un manteniment. És com fer esport, quan has parat uns quants dies has de començar de mica en mica, fent uns exercicis per no fer-te mal a la musculatura i anar rodant fins que recuperes el ritme".