En una època en la que la fredor i l'apatia s'han obert camí entre diferents sectors del panorama musical de casa nostra, el simple fet que un grup es presenti sobre l'escenari amb l'objectiu de passar-ho - i fer-ho passar- bé, ja és tot un gest a agrair. Divendres a la nit, el grup 4CAT, format per quatre veterans músics bagencs, va viure la seva posada de llarg al cafè-teatre Voilà! de Manresa, que va fregar el ple amb un públic visiblement còmplice des del minut zero.
Al llarg de la vetllada, la banda va anar desgranant peça a peça un repertori format íntegrament per algunes de les cançons més conegudes del denominat rock català, o rock cantat en català, segons es vulgui . Unes peces entre les que no hi van faltar títols ja convertits en estàndards del moviment com el Boig per tu de Sau; L'Empordà, de Sopa de Cabra o La presó del rei de França, de la Companyia Elèctrica Dharma. Una cançó, aquesta última, que va obrir la nit i que va servir per posar de manifest, ja d'entrada, el caràcter multiusos que adquiriria el teclat de Manel Martell al llarg del concert, en el qual emularia des del saxo de Joan Fortuny a la Dharma, les parts d'acordió del clàssic dels Esquirols Torna, torna, Serrallonga o les segones guitarres de bona part de les cançons que sonarien durant l'actuació.
