Va néixer comedianta?

La meva mare diu que sí, però jo crec que me'n vaig fer, no per haver-ho estudiat sinó perquè l'experiència m'hi va anar portant.

I com va ser?

La història és una mica paral·lela a la del Jordi [del Rio, la seva parella]. M'agradava molt la faràndula i no m'agradava estudiar, tenia altres coses al cap. En aquella època existia Setrill teatre, i li van demanar al Jordi que toqués la caixa i a mi, com que estava per allà, que ajudés a fer animació a les cercaviles, tocar el bombo, etcètera. I a partir d'aquí es va formar Teiatru, que va ser per a mi la gran escola. Abans d'això, per no estudiar havia treballat en moltes coses diferents: a Perramon i Badia llevant-me a les sis del matí, fent cangurs, en una perfumeria, de transportista amb una furgoneta., d'administrativa en una agència de publicitat... I quan feia uns tres anys que era en aquesta darrera feina, i tot apuntava cap a l'estabilitat, es va muntar Teiatru i tots vam deixar tot el que estàvem fent.

No se n'ha penedit mai?

Al contrari. Temps enrere tothom deia: no deixis una feina pel teatre! Però ara no hi ha cap feina que et garanteixi res. Depens de tu i de les teves ganes de pencar.

A casa seva com no veien?

Em retreien que no estudiés! Ho he fet més tard, quan m'ha arribat el moment i n'he tingut ganes: ara curso psicologia. Però a l'època de l'institut tenia altres curiositats.

El seu pas per Teiatru és paral·lel al de Jordi del Rio, que els nostres lectors ja coneixen (Regió7, 6 d'abril del 2014) i que va acabar malament.

Va ser un daltabaix personal i professional molt gran, i un cop baix que costa de superar. Però jo sempre he sigut positiva. No vol dir que no fes mal, perquè fa mal sentir que et prenen coses que creus teves i que has fet amb tota la teva energia i dedicació. Però com que t'ho has d'agafar positivament, vam pensar: aprofitem la pausa per tenir fills, que feia molt temps que ho volíem. I després em vaig dedicar a gaudir-ne.

I a explicar contes a la mainada, a les biblioteques.

Sí. Al principi em basava en el darrer espectacle de Teiatru, Insomnis, que eren diversos contes, i en el personatge de la tieta Lurdes, que encara faig servir de vegades. Alhora sóc dinamitzadora cultural a Balsareny: dono classes de teatre des de fa 14 anys, i fa cinc anys els vaig proposar fer temporada de programació a la sala del Sindicat. Vam començar amb una mica de por i cada vegada tenim més públic, i abonats d'altres pobles de la comarca.