P
otser és una aclucada d'ull de l'atzar, però si de la flor del til·ler se'n produeix la til·la sembla fet expressament que Pàrking Shakespeare hagi crescut any rere any sota l'espessa i agraïda ombra del generós conjunt d'exemplars que encerclen una petita arena al parc de l'Estació del Nord de Barcelona. La pacient tranquil·litat d'esperit que proporciona la infusió ha estat la recepta d'un èxit que diumenge al vespre va assolir la seva màxima dimensió. Gairebé un miler de persones van aplaudir dempeus la darrera funció de Molt soroll per res, punt final d'una estada de tres setmanes en un escenari que la companyia -mig manresana amb dels actors Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert i Mireia Cirera i la productora Eli Guasch- ha signat en el que ja és per mèrits propis el seu espai. El públic així ho ha decidit. I la gent, en aquestes coses, és sobirana.
Parking Shakespeare es va donar a conèixer el 2009 amb L'amansiment de la fúria, primer projecte d'un grup que cada estiu ofereix a l'aire lliure -sempre al mateix escenari- i de forma gratuïta -passen el barret, això sí- una comèdia del dramaturg anglès. La comèdia dels errors, El somni d'una nit d'estiu, Treballs d'amor perduts, Nit de Reis i Molt soroll per res, cadascuna amb un director diferent, han consolidat el prestigi de la companyia i l'acceptació del grup, que enguany ha ofert setze passis de l'espectacle amb una assistència de 6.400 espectadors. Els dos darrers anys, a més, han posat en marxa el Pàrking d'Hivern en espais no convencionals: Pell de mercuri, a l'antic complex fabril Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona) i Woyzeck, en un recinte similar a Palo Alto, també a la capital catalana. Del ressò d'aquest darrer muntatge n'és una mostra el fet que es podrà veure a partir del 17 de setembre a la Sala Beckett.
