El filòleg, humanista i referent de l'edició en català Jaume Vallcorba ha mort als 65 anys a causa d'un tumor cerebral. Fundador de Quaderns Crema el 1979 i Acantilado el 1999, Vallcorba va ser acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya i un gran estudiós de l'estètica i la literatura medievals de l'avantguarda. Sota el paraigua de Quaderns Crema va donar a conèixer una brillant generació d'escriptors catalans recents com Quim Monzó, Sergi Pàmies, Francesc Serés o Empar Moliner. Amb el segell en castellà Acantilado va redescobrir clàssics com Montaigne i autors contemporanis com Imre Kertész. Va rebre el 2 de juny d'aquest any el Premi Nacional de Cultura com a colofó a la seva trajectòria.

Nascut a Tarragona el 1949, Jaume Vallcorba i Plana era doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Josep Maria Junoy i les primeres avantguardes europees. Paral·lelament, ha estat professor de literatura de la Universitat de Bordeus, l'Estudi General de Lleida (germen de l'actual Universitat de Lleida), la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. A partir de l'octubre del 2004, Vallcorba va decidir deixar la docència i centrar-se únicament en la seva faceta d'editor.

De Monzó a Serés

Amb Quaderns Crema va impulsar una línia editorial molt personal, atractiva i exhaustiva que combinava prosa i poesia, autors catalans i estrangers, amb una especial atenció a clàssics oblidats en català com Balzac, Edgar Allan Poe, Tolstoi o Fernando Pessoa. Pel que fa a autors contemporanis, sota el paraigua de Vallcorba han crescut autors ara consagrats com Quim Monzó (del poc èxit de la primera edició d'Uf, va dir ell es va passar als supervendes de La magnitud de la tragèdiaEl perquè de tot plegat), Sergi Pàmies i els seus llibres de contes per a adults, les primeres obres de Ferran Torrent (L'any de l'embotit, 1992) o el multipremiat Francesc Serés (Mossegar la pomaContes russos).

Autor de nombrosos articles en revistes científiques sobre estètica, les avantguardes artístiques i la literatura medieval, Vallcorba també és autor d'un reguitzell d'assaigs i llibres. Destaquen Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la història d'una estètica (1995), Pintors i poetes cubistes i futuristes: una teoria de la primera avantguarda (1986), J. M. Junoy, Obra poètica (Quaderns Crema,1984. Acantilado, 2010) i De la primavera al Paraíso: El amor, de los trovadores a Dante ( 2013).

Al contrari del que ha succeït altres vegades, Vallcorba va rebre nombroses distincions, com la Medalla d'Or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2004), el Reconeixement al Mèrit Editorial de la Fira del Llibre de Guadalajara, a Mèxic (2010), la Medalla d'Or de Foment de les Arts Decoratives (2001) o el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial, que li va concedir el ministeri d'Educació el 2002. Ja minvat per la malaltia, encara va poder recollir el Premi Nacional de Cultura. No va poder contenir l'emoció, que li va trencar la veu en la seva breu intervenció.