14 de novembre de 2014
14.11.2014
40 Años
40 Años

Valentí Gubianas celebra 20 anys de trajectòria al Casino

L'exposició aplega originals de la setantena de llibres literaris que el navassenc ha il·lustrat

14.11.2014 | 17:44
Valentí Gubianas

Valentí Gubianas (Navàs, 1969) sempre ha creat les il·lustracions davant d´una finestra. Per això l´exposició que inaugurarà aquest dissabte (19 h) al Centre Cultural el Casino de Manresa dóna la benvinguda al seu univers a través d´una finestra. La mostra, que es podrà veure fins al 6 de gener i és comissariada per l´escriptor navassenc Quim Pujolar, és la forma de l´il·lustrador de celebrar els seus 20 anys de trajectòria professional. Una fita que arrenca amb la publicació de A cavall d´un poni, el primer llibre que va il·lustrar. Des de llavors, ha posat imatges i colors a una setantena de llibres literaris. I a molts llibres de text (aquests no els compta). Amb el que més es diverteix ara per ara, però, és amb els murals que pinta en panys de parets, sobretot d´escoles i biblioteques.

Gubianas recorda perfectament que va voltar molt temps per les editorials i que eren els mateixos editors que li preguntaven si ja havia publicat. «Amb molt poca fe, vaig deixar els dibuixos i una editora es va arriscar». Fer les il·lustracions per A cavall d´un poni, «va ser un abans i un després, tot i que no va arrencar tot de cop». El navassenc reconeix agraït que l´editora que va apostar per ell és Elena O´Callaghan, i remarca que el llibre es va editar dins la col·lecció L´Arca de Junior, «que llavors era semblant al Vaixell de Vapor».

Després de l´arrencada professional, Gubianas reconeix que hi ha hagut tant èpoques d´eufòria com de pensar que «això s´acaba». Però, com que «estic molt content de dedicar-m´hi, he buscat una excusa per celebrar-ho públicament». A banda d´exposar les il·lustracions realitzades al llarg de vint anys i que, consegüentment, mostren la seva evolució creativa; el navassenc aprofita una part de l´espai del Casino per mostrar en un panell el procés de creació d´un llibre. Cada setmana el llibre serà diferent i, per tant, acabarà ensenyant el procés de sis o set.

Tot comença amb una trucada: «vols fer això?». I, com que la resposta sol ser afirmativa, es reuneix amb l´editor per concretar detalls del guió de la història, del registre (a partir de quina edat es dirigeix el llibre), de la tècnica (ja han vist mostres del seu treball i es decideix si són aquarel·les o tintes planes)... i també el preu i les dates d´entrega. Llavors comença un procés «de donar voltes i madurar una idea, es fan esbossos i es consensua amb l´editor». Perquè han estat poques vegades les que Gubianas ha contactat amb l´autor del llibre, i ha acostumat a ser quan la història tractava casos reals.

«L´ordinador m´avorreix»

En aquests anys ha canviat la forma de treballar de l´il·lustrador: «abans entregava els originals en paper, que em retornaven; i ara tota l´entrega és digital». Malgrat que s´ha hagut d´acostumar a treballar amb l´ordinador, afirma que l´avorreix treballar davant de la pantalla: «m´ho passo molt bé amb el paper». Tots els esbossos els fa amb llapis. Segons la mida, escaneja o fotografia els originals i, amb l´ordinador, hi posa el color.
La línia dels dibuixos, ja fa molts anys, tants com gairebé vint, que es va proposar fer-la desaparèixer dels treballs. Va fer un curs a càrrec de Carme Solé Vendrell, «una il·lustradora que treballava sense línia, i em vaig posar el repte d´aconseguir fer el mateix». Solé Vendrell el va marcar perquè reconeix que posar sols i llunes a les il·lustracions, «que em surt sense gairebé proposar-m´ho», és una forma d´homenatge a la il·lustradora. «Segueixo la seva trajectòria i m´agrada que les il·lustracions estan marcades per la seva vida», apunta.

Un estil «sincer»

En els seus inicis, Gubianas «buscava un estil, per definir-me, però em vaig adonar que hi haurà èpoques que estaré bé, d´altres que estaré fet una coca, i és bo que això es reflecteixi en l´obra. I també aniré creixent, perquè no vull ser com aquells cantants que canten una música que no els correspon amb l´edat. Pesa més la sinceritat amb mi mateix».

Ha renunciat a l´estil predeterminat, però no pas a provar coses noves. «Em fa pena repetir-me», afirma. La darrera creació, sorgida després d´estar-hi donant moltes voltes, la va realitzar dimarts de bon matí, quan ja l´apressava el termini d´entrega. És un dibuix blanc, «que no es podrà pas publicar, però del qual n´estic molt satisfet». És una petició de l´Associació contra el Càncer de Manresa.

Els treballs editorials que ha il·lustrat han estat sempre en el camp de llibre infantil i juvenil: «n´he fet un valor i m´hi sento còmode. El que m´ha agradat és que he tractat temàtiques molt diverses, des de frívoles fins a profundes com la mort». Ha participat en llibres amb certa repercussió, com Seis historias de animales, conte de Noah Gordon, i també en altres que s´han traduït al xinès o al portuguès, però no hi dóna importància. També «m´emociona més pintar per la gent propera que que em diguin que s´han venut 4.000 exemplars d´un llibre».

Fa deu anys que ja no es busca les feines. Va posar-se en mans d´una agència de representants perquè «sóc un negat pels números i per la gestió». Ara bé, considera que, a banda de la promoció de l´agència, «recullo els fruits d´anys de treball».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.