Ho va dir la seva filla Roser: "som tots aquí". I tenia tota la raó. Ahir, a l'auditori de la Plana de l'Om de Manresa no va quedar ni un seient buit ni un tros d'esglaó sense compartir; i els més tardans van haver de seguir l'acte des del vestíbul que precedeix la sala. La presentació del llibre Vila Closes. Un home i un artista lliure va demostrar que el poder de convocatòria que desperta, deu anys després de la seva mort, "el pintor de la barba", continua intacte. El llibre, editat per Zenobita, el signen l'historiador Francesc Comas i l'historiador de l'art Pere Sobrerroca, que ahir, acompanyats de la crítica i historiadora de l'art i compromissària d'exposicions independent Pilar Parcerisas (autora d'un dels pròlegs), van pintar, amb paraules, un retrat de compromís, manresanisme, rebel·lia, curiositat, seny i rauxa de l'home i de l'artista. Amb calidesa, afecte, emoció i, sobretot, sinceritat. Una qualitat que Vila Closes regalava.
Explicava Roser Vila Roca que el llibre que ahir es presentava havia nascut "en el cor del pare". De fet, la catalogació de la seva obra (una producció que Pere Sobrerroca va xifrar en 5.000 pintures) ja la va començar a fer la família el 1994 i fins a la seva mort, el 2005. Una obra "ben viva" que, a través del llibre -i de l'exposició que es farà al Casino a partir de l'agost-, es vol "compartir i difondre entre les noves generacions". I una picada d'ullet de Roser Vila a qui pertoqui: algun dia s'hauria de treure a la llum l'art manresà del segle XX.
