A la rebotiga de la farmàcia Sala, al carrer Sant Miquel de Manresa, Jaume Pons (1933-2014) elaborava els preparats que els clients li demanaven però allí, també, projectava iniciatives com dotar la comarca de l'associació Amics de l'Art Romànic del Bages. Ho explicava Francesc Villegas, amb qui coincidia a la rebotiga també amb Jaume Soldevila. Tots dos, acompanyats de Francesc Comas i Salvador Redó (cap de fotografia d'aquest diari) van glossar l'obra de l'estudiós i col·leccionista manresà del qual, ahir, s'inaugurava, a la Biblioteca del Casino, una exposició d'homenatge titulada Jaume Pons i Agulló. Una vida entre imatges. Pergamins, premis, reconeixements i 150 fotografies antigues, majoritàriament manresanes com a petita mostra d'un fabulós arxiu gràfic i documental que Pons va reunir al llarg de la seva vida.
Amb una sala d'actes del Casino plena de gom a gom, les paraules dels qui van conèixer bé Jaume Pons van dibuixar la imatge d'un home que estimava la seva ciutat i en especial la Seu. I estimar vol dir patir. Per exemple, com va assenyalar Redó, pel frontal florentí, amagat en un museu gens visitable. I és que Jaume Pons era una "bona persona", enamorada del patrimoni i amb una dèria: mostrar-ho, ensenyar-ho, compartir-ho.
