Passat i present, en un joc constant de proximitats afectives i llunyanies cronològiques, penetren contínuament el catàleg d'Adesiara, l'editorial de Martorell que cuida els clàssics com pocs segells ho fan en aquest país. Tot i que el seu ritme de treball desobeeix lògiques comercials sempre en benefici de l'excel·lència del producte llibresc, la firma del Baix Llobregat també es presenta a Sant Jordi amb ganes de reclamar la se- va quota de protagonisme.

El títol més recent que ha tret al mercat Adesiara és Unes quantes coses boniques, d'un dels autors vius del seu repertori, Xuan Bello (Paniceiros, 1965). Després d'Història universal de Paniceiros (2008), La neu i altres complements circumstancials (2010), el segell martorellenc publica una nova prosa d'un autor que recerca en la pausa de les coses autèntiques el sabor de la seva literatura.

Contra el monopoli de la pressa i la globalització, enfront d'una concepció mal entesa de la condició cosmopolita, Bello parla d'aquells plaers que sovint oblidem. L'autor asturià es fixa en els espais de la infantesa que encara romanen a la memòria i en tot allò de remarcable que encara podem rescatar en les nostres vides. Tot un antídot per la temptació de creure que només som allò que cremem a gran velocitat. La traducció al català és obra de Jordi Raventós, editor d'Adesiara.