L'Arxiu Comarcal del Bages commemora els 700 anys de la ratificació del títol de ciutat per a Manresa amb una exposició de petit format que ensenya als visitants cinc pergamins i dos llibres, que contenen un seguit de privilegis que van ser concedits a l'actual capital del Bages pel rei Jaume II en la visita que va realitzar a l'indret el mes d'abril del 1315. La mostra, que es pot visitar fins al 5 de juny, exhibeix uns documents que donen testimoni de l'alta consideració de la qual va gaudir la localitat durant l'Edat Mitjana, quan només una desena de poblacions catalanes lluïen l'esmentada distinció i Manresa era, juntament amb Balaguer, l'única que no ostentava la condició de cap de bisbat.
"Hem posat tres pergamins originals, dues còpies que es van fer als segles XIV i XVI i dues més que es van escriure en llibres", explica Marc Torras, director de l'Arxiu. Jaume II el Just, nét del monarca del mateix nom dit el Conqueridor, no tan sols va refermar la condició ciutadana de la localitat sinó que, tal dia com avui fa set segles, va deixar establert que la ciutat tenia dret a nomenar quatre consellers encarregats de l'administració i el govern municipals.
El primer dels pergamins que s'exposa, seguint un ordre cronològic, data del 19 d'abril del 1315 i tracta d'un conflicte jurisdiccional. L'escrit deixa constància de l'ordre reial que els castells i termes de Coaner, Castelladrall i Torroella pertanyin a la vegueria de Manresa i Bages i que els castells i termes de Viver, i Serrateix siguin de la vegueria de Berga i Berguedà.
Quatre privilegis reials
L'estada de Jaume II a Manresa va significar per als prohoms locals l'oportunitat de plantejar diversos greuges al monarca, a què va respondre amb l'atorgament de quatre privilegis, als quals es va sumar el cinquè un mes després, ja a Barcelona. "Les corts eren itinerants", explica Torras, "els reis s'estaven llargues temporades a Barcelona, València i Saragossa, però també voltaven pel territori".
