No té un mòbil d'última genera-ció ni cap indici de fòbia a la tecnologia, i reconeix que potser tard o d'hora n'adquirirà un, però Sergi Mesa (Manresa, 1987) reivindica el "procés analògic" que implica la pintura en "un món molt digitalitzat". El jove artista del barri de la Guia comparteix l'aprenentatge constant del creador incipient amb una trajectòria que, malgrat no haver arribat encara a la trentena, ja suma reconeixements que auguren una carrera prometedora. La darrera mostra n'és l'exposició que presenta fins a mitjan mes vinent a la Galeria Trama de Barcelona, l'espai destinat als valors contemporanis de l'emblemàtica Sala Parés (entre els quals, la també manresana Lourdes Fisa).
"El grafit és la meva escola". Sergi Mesa és talentós i descarat, romàntic i naïf. I conscient, alhora, de la responsabilitat de l'ofici. Una pintura mural amb la figura de Bob Esponja en una paret de la rotonda dels Dolors de Manresa és el testimoni d'una adolescència d'esprais de colors. "El grafit és pura expressió, un art de gent jove desubicada que vol trobar el seu espai". Eclèctic per definició, ha deixat el medi urbà i ha traçat en els darrers anys una línia ascendent amb el pas per la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona com a episodi clau. El van seleccionar la Sala Parés en el concurs Art35 i el Premi Arts Visuals de la Fundació Arranz-Bravo de l'Hospitalet de Llobregat, dues fites per a tot artista jove del país que van fer créixer el seu nom a través de les exposicions associades. La seva obra figura en les col·lecci-ons privades del Banc de Sabadell i de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, i els seus quadres també s'han pogut veure en la itinerant de la Biennal d'Art Contemporani amb vuit figures emergents de la creació plàstica.
