Tres anys vivint a Mèxic i mig a Cuba van germinar en Guillem Roma (Manlleu, 1984) l'anhel de tornar a casa i llençar-se de cap al desig de dedicar-se a la música. Un propòsit agosarat en temps de precarietat, però que el polifacètic artista necessitava per deixar enrera una feina en el món de l'audiovisual al país centreamericà que l'havia acabat saturant. El primer fruit va ser el disc Oxitocina (2012), i el segon, una altra mostra de l'eclecticisme estilístic de l'autor que porta per nom Nòmades i avui presentarà a la sala petita del Kursaal.

"Intento tenir un segell molt personal", afirma Roma, que defuig les etiquetes per definir una proposta en què es barregen tant els sons mexicans com els balcànics, el folk i la cançó d'autor. La seva música no és "festera", però no per això deixa de tenir un fil conductor "optimista", amb unes lletres que "parlen del món que ens envolta amb esperit crític i poètic".

De la seva formació en el camp de l'audiovisual en sorgeixen un munt de videoclips que Roma penja a YouTube i que són un complement a la música en directe. En el concert d'aquesta nit, el líder del projecte, que toca la guitarra i el piano i canta, estarà acompanyat de Marc Casas (bateria i percussió), Albert Vila (baix i contrabaix), Guillem Plana (guitarres, banjo i veu), Coloma Bertran (violí) i Marcel Valls (trompeta). Una formació que canvia sovint segons les necessitats de l'actuació.