Un oasi enmig de la repressió. Així definia el periodista manresà Marc Serena (1983) la situació que vivien Edinha, Tchinda i Elvis, tres transsexuals de Cap Verd, respectades i perfectament integrades en la seva comunitat. Ho feia en el llibre Això no és africà! (RBA, 2013) on recollia la visió de quinze testimonis, de quinze països d'Àfrica, en un retrat sobre la dificultat de ser gai, lesbiana, bisexual, trans i intersexual en aquest continent.

En el llibre, el periodista -autor de La volta dels 25- visitava amb aquestes transsexuals de Cap Verd la casa d'una de les millors cantants d'Àfrica, Cesária Évora. En aquella visita, Évora el va convidar a tornar-hi per celebrar amb tots ells el carnaval, la gran festa de l'illa i, com li va assegurar, "el millor carnaval de l'Àfrica". Però la cantant va morir 36 hores després que Serena la conegués i hagués estat a casa seva. La història de la Tchinda, la mort d'Évora i la vida a Cap Verd van quedar fixades en la memòria del manresà, que va tenir clar que "tot això s'havia de convertir en una pel·lícula". D'una banda, "els personatges eren molt magnètics i, de l'altra, Cap Verd no deixa de ser una illa molt desconeguda" i una excepció pel respecte a les persones trans.

Serena es va prendre molt seriosament les paraules d'Évora i el febrer del 2013 -just abans de la sortida al mercat del llibre- va tornar a Cap Verd per descobrir el carnaval de São Vicente i retrobar-se amb les trans que havien protagonitzat una de les històries més optimistes del llibre. Però aquesta vegada ho va fer amb el director de cinema barceloní Pablo García Pérez de Lara (Bolboreta, 2007; Mura, un poble de cine, 2010) per rodar un documental que compta amb la productora Doble Banda com a petit "paraigua de la pel·lícula", explica García.

El resultat ha estat Tchindas, el debut en l'audiovisual de Serena, que ha estat seleccionat per estrenar-se el 15 de juliol a l'Outfest LGBT Festival de Los Angeles. En el certamen, que se celebra del 9 al 19 de juliol, també participarà Héroes del mal, de Zoe Berriatúa, produïda per Álex de la Iglesia.