El traç expressionista de Massegú, la pinzellada gruixuda de Sallent, l'expressivitat de Sivillà, el detall de Pilar Planes, la pulcritud de Millan, la llum de Marzo Mart, la gràcia caricaturesca de Monrós, el talent per a la il·lustració d'Isaac Bosch... A Josep Vila Closes (Manresa, 1921-2005) el van pintar els amics durant tota la vida i fins i tot després de mort. En senyal d'amistat i de gratitud, per estima al company, en reconeixement al mestre. L'any 1988, per retornar tanta estima rebuda, el pintor va muntar una exposició a la ja desapareguda sala de Caixa de Barcelona, al carrer de Guimerà, que 27 anys després ressuscita, ampliada per les aportacions posteriors, gràcies al Cercle Artístic i la família de Vila Closes. Setanta peces que es poden veure a l'Espai d'Art de l'entitat fins a mitjan del mes vinent, amb entrada gratuïta.

A la casa de Vila Closes hi ha una habitació "que ha tingut un munt de noms perquè s'hi dibuixava, s'hi cosia...", va explicar Roser Vila, una de les tres filles del pintor, ahir al vespre en l'acte inaugural de la mostra Variacions sobre un mateix tema. "Allà es van anar aplegant els retrats que els amics feien al pare", fins a configurar una col·lecció que suma més d'un centenar i mig de peces. Una setantena es poden contemplar al Cercle complementant la gran retrospectiva que dijous va obrir portes al Casino per fer-hi estada durant un parell de mesos.

Vila Closes va ser sempre "un soci actiu" del Cercle, com va afirmar Roser Vila. "Un bressol d'artistes i el lloc on va fer els millors amics", va afegir. Si abans -d'ahir no es cabia al Casino en l'obertura de Vila Closes. Un home i un artista lliure, el mateix va passar a l'Espai d'Art, un local de dimensions més petites, en una vetllada xafogosa que va fer aparèixer els ventalls.