Existeix algun projecte que posi sobre la taula la reflexió i el debat sobre el paisatge, el patrimoni i la cultura d'una ciutat i que, de tot plegat, n'acabi fent una exposició artística? La resposta és que sí. Idensitat, l'associació d'art nascuda a Calaf que experimenta com incidir en el territori a través de processos creatius, ho ha dut a terme a Manresa durant dos anys amb la iniciativa Unitat Mòbil de Paisatge, de l'arquitecta Marta Carrasco i l'artista Sergi Selvas.

El projecte va començar l'any 2013 amb la construcció d'una maqueta de la Torre Lluvià arran del procés de reivindicació d'aquest edifici, que es va acabar rehabilitant. "Va ser una manera simbòlica de representar el debat que hi havia", explica Carrasco. A partir d'aquí, tots dos han treballat amb entitats i col·lectius manresans per fer entrevistes, jornades de reflexió i tallers pedagògics.

El Museu Comarcal n'acull ara els resultats amb una mostra que s'inaugura avui a les 8 del vespre sota el títol Estètiques Transverals. Art, acció educativa i ciutats mitjanes.Laia Ramos, coordinadora de projectes d'Idensitat, afirma que en cap cas suposa un punt i final: "les nostres iniciatives són de llarga durada. L'exposició és un moment de visibilització de la feina que s'ha fet, però al setembre tenim previstes més activitats".

Qüestionar l'herència

Segons Sergi Selvas, el que el públic podrà veure aquests dies al Museu parteix de dues idees àmplies: "en primer lloc, qüestionem l'herència del patrimoni que hem rebut i, en segon lloc, reflexionem sobre el que nosaltres generem i que, per tant, quedarà de cara al futur. En aquest context, ens preguntem què entenem per ciutat i per territori, quin paisatge tenim, com ho valorem, quin impacte hi tenen les relacions socials i com es vincula espai urbà i espai natural". Per trobar les respostes de forma col·lectiva, els impulsors han combinat les experiències i el coneixement dels experts amb el dels ciutadans. "Des d'Idensitat sempre donem molta importància a la recerca, i intentem barrejar disciplines i codis molt diferents per tenir una visió més completa del territori", diu Ramos. Així doncs, associacions locals com Meandre, el Centre d'Estudis del Bages o l'Escola Agrària hi han aportat la seva particular visió a través de dues sessions de debat i de diverses entrevistes, que l'exposició recull en un vídeo.

El gruix més important de l'exposició, però, es basa en els resultats de 5 tallers educatius que s'han fet a la ciutat. En un d'ells hi han participat els alumnes de l'Aula Oberta de l'institut IES Cal Gravat, que han treballat el tema de les cabanyes com un element del paisatge urbà i també com a "una forma de fer-se, un mateix, un lloc on viure". Amb aquesta idea van construir un aixopluc amb materials totalment reciclats. "Al principi els joves deien que no s'aguantaria, però ho van poder comprovar amb els seus propis ulls", explica Carrasco.

Per la seva banda, dos grups de nens i nenes de l'Escola de Música Esclat han donat forma a la part de l'exposició que vincula el so i el territori. "El vídeo Paisatges Sonors fa un recorregut des de la ciutat fins a l'entorn natural dels afores. Vam demanar als alumnes que identifiquessin els sons dels paisatges i que els reproduïssin amb objectes quotidians; així es van adonar de com anaven canviant a mesura que ens acostàvem a l'entorn natural".

Pintura crítica

La mostra també exposarà 14 projectes artístics del grup de pintura El Garbuix, amb Eva Soto al capdavant. A través quadres i dibuixos, les artistes reflexionen sobre les imatges que s'associen a la ciutat de Manresa. "Primer es van documentar amb el fons del Museu, i després totes van fer un procés per contraposar la ciutat que s'ensenya amb la que realment és". Els treballs finals són força crítics amb la destrucció i la falta de conservació del patrimoni, així com amb la manca d'espais verds.