D'una tirada. Així neix Las formas de la nada, un poemari que el surienc Moisés Galindo Reyes (1963) va escriure en poc més de quatre mesos i que l'endemà d'enviar-lo a l'editorial que el publica, Ediciones de La Isla de Siltolá, ja va rebre la resposta afirmativa del seu editor, Javier Sánchez Menéndez. "És veritat?, vaig pensar". I sí, ho era. I és que publicar poesia no és una empresa fàcil. Galindo, crític literari durant anys a Regió7 i en diferents publicacions culturals, és autor del també llibre de poesia Visegrado Hotel (2011), que es va publicar a la xarxa a la plataforma Parinacota Ediciones.

Però Las formas de la nada, que vol ser el primer volum d'una trilogia que gira al voltant de la idea de desaparició, és el seu primer poemari editat en paper. El llibre el presentarà avui a la llibreria Nollegiu del Poblenou de Barcelona -ciutat on va residir durant molts anys- amb Eduardo Moga, poeta, traductor i crític literari i, sobretot, "un bon amic i una gran persona". La posada de llarg serà a les 7 de la tarda i l'espera amb "molta il·lusió" però, també, reconeix, amb "molt respecte".

El procés d'escriptura del poemari neix després d'un canvi de residència, de Barcelona a Empuriabrava. "Vius més en contacte amb la natura i, en els mesos d'hivern -una estació molt present en el llibre- és un poble. Et recicles en tu mateix", explica Galindo, que subratlla com a idea bàsica del poemari la "meditació al voltant de la mort i la desaparició", del rastre que deixa però, també, del sentiment de supervivència, una mena de "coordenades de la nostra experiència" malgrat que "mai palpem ni el que som ni el que vivim". Per al poeta, tot té a veure amb un mateix: "superes la barrera dels 50 i, per tant, una part de la teva vida". No és senzill disseccionar la pròpia escriptura però, per a l'autor, és bàsic "intentar explicar el que vull de manera intel·ligible".