Oriol Garriga s'ha tret el nas de pallasso, el que feia servir el seu alter ego dels contes, Kino Tupé. Però en conserva l'esperit. Garriga, membre fundador de l'associació de circ La Crica i integrant dels veterans Sherpah, estrena aquest cap de setmana a Navarcles (divendres) i Sant Vicenç (dissabte) el muntatge La Girafa, el Pelicà i jo, basat en el llibre de Roald Dahl (1916-1990) i pensat per a sessions de biblioteca i sales petites.
Que enguany se celebri el centenari d´un clàssic de la literatura de tots els temps ha estat clau perquè Garriga decidís afrontar un projecte més personal (sense nas de pallasso i amb el seu nom) servint-se de les escenes gairebé surrealistes de La Girafa, el Pelicà i jo (1982). Tot, després d´haver-se empassat els llibres de Dalh que va trobar a les biblioteques de Navarcles i d´Artés. Explica Garriga que el format de l´Hora del Conte de les biblioteques el fa sentit còmode per la «proximitat» amb els petits espectadors. Allunyat del contacontes més tradicional, Garriga busca «dinamisme» i «fer participar» la quitxalla. El nou espectacle (que es veurà a Manresa el 8 d´abril) té la col·laboració del músic Raül Benéitez, que ha creat i enregistrat la música per a 9 versets/cançons que formen el conte de l´autor de Matilda. Després del circuit de biblioteques, la idea és que el muntatge, amb Benéitez a l´escenari, «faci el salt a les sales petites». Per a Garriga, Dalh és «un autor increïble», amb un punt «boig», i la intenció és fer casar l´«excentricitat del conte amb la meva pròpia». Uns animals netejafinestres i un nen que vol ser confiter donen per a molt.
