Manrusionica, el festival de música electrònica de Manresa, s'ha fet un nom des que va sorgir de forma espontània el 2011, gràcies a la il·lusió de dos apassionats per aquest gènere musical, Alfons Rodríguez i David Brossa. Quan l'electrònica encara no sonava a les sales comercials, van treure els DJ de la foscor i els van posar en un aparador de luxe: la plaça de la Reforma. Entre la variada oferta que abraçava 20 hores de l'edició passada van aconseguir aplegar més de 3.000 persones. I van omplir la sala Stroika en el fi de festa, però no es va arribar a les 900 persones disposades a pagar una entrada amb uns caps de cartell com Cora Novoa i Marc Marzenit.

Malgrat el recorregut que s'ha fet, el col·lectiu Manrusionica ha decidit tocar de peus a terra: ha aparcat els plans, que feia amb l'Ajuntament de Manresa, per traslladar el festival a l'exterior de la ciutat, a camp obert, en un indret amb capacitat per aplegar entre 6.000 i 10.000 persones (vegeu Regió7 del 3 de juny del 2015). "Si la gent hagués volgut un festival multitudinari, l'hagués tingut, però no hi havia cues per entrar a la Stroika. Així que no podem ser més del que ja som ara", diu Rodríguez. L'organitzador remarca que cada cop es fan més festivals d'electrònica, que poden fer pagar entre 20 i 50 euros d'entrada, en un recinte per a 50.000 persones. "I es poden permetre portar grans noms, perquè tenen la implicació de les institucions i espònsors", afegeix. Si es comparen amb Manrusionica, a banda de les xifres, cal tenir en compte que l'aportació de l'Ajuntament se centra en la logística, i no tant en la part econòmica, i que sempre s'ha anat coix d'espònsors. A banda que l'oferta a la Reforma fins ara ha estat gratuïta, i que el festival bàsicament s'ha finançat amb les entrades (15 euros) de les sessions en locals. Per exemple, "una de les decisions més difícils" dels organitzadors va ser renunciar al Sielu, on es va iniciar el festival, per la reducció de la capacitat de la sala. "Cada edició acabem amb el compte a zero, i cal tornar a començar de nou", apunta Brossa. Amb els números a la mà, tots dos es conjuren per fer arribar al públic que "som un festival i no una festa. La gent no n'està conscienciada".