L'escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff no veurà complert el desig que Matar De Gaulle sigui la seva última novel·la abans de la proclamació de la independència de Catalunya, però l'obra va obtenir ahir una recompensa gens negligible, el Premi Joaquim Amat-Piniella de narrativa, concedit per l'Ajuntament de Manresa i Òmnium Cultural del Bages. L'autor va recor-dar la visita que va fer de jove a Mauthausen, el camp on va ser pres el literat manresà, en el parlament posterior a la recepció del guardó, el bust del signatari de K.L. Reich creat per l'escultor Ramon Oms, de mans de l'alcalde de la capital bagenca, Valentí Junyent.
"Agraeixo el bon gust literari del jurat", va començar dient de forma simpàtica Bezsonoff despertant les rialles de la setantena d'assistents a l'acte, que va tenir lloc a l'auditori de l'Espai La Plana. "Per a mi", va afegir, "és un plaer i un honor rebre un premi que porta el nom d'una figura tan important com la de Joaquim Amat-Piniella".
Joan-Daniel Beznossof va recordar que "la meva mare tenia molta fal·lera per Àustria, i durant quatre estius hi vam anar de vacances. Quan jo tenia uns vint anys, vam visitar el camp de Mau-thausen: no va ser una excursió intel·lectual, em va agafar tremolor". Llegint la novel·la de to autobiogràfic K.L. Reich, on l'escriptor manresà va descriure l'experiència del confinament en l'esmentat centre nazi, "vaig descobrir que molts catalans havien mort allí. Em va provocar una barreja de fàstic i de por, però també la sensació que al final hi ha esperança".
Posteriorment, Bezsonoff va confessar l'anhel independentista referenciat a l'inici d'aquest article, i va puntualitzar que, mentrestant, "al nord de l'Albera i de l'absurda frontera, hi ha artesans que continuen escrivint en la bella i la vella llengua catalana". Unes paraules de cloenda del breu discurs que van ser molt aplaudides.
El guanyador
Joan Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 1963) és un dels escriptors nord-catalans més prolífics i remarcables. Actualment, exerceix com a professor de llengua i literatura en un institut de la capital rossellonesa. Col·labora regularment al setmanari El Temps i a la Revista de Girona. Entre les seves novel·les, sovint ambientades entre Algèria, la Catalunya Nord o els escenaris de les dues guerres mundials, destaquen La guerra dels Cornuts (2004), Les amnèsies de Déu (2005), Els taxistes del tsar (2007) i, naturalment, Matar De Gaulle (2014). Ha conreat la reflexió autobiogràfica, en obres com Una educació francesa (2009) o Un país de butxaca (2010). També és autor de la Guia sentimental de Perpinyà (2015) i d´un destacable Diccionari occità provençal - català (2015).
L'obra: 'Matar De Gaulle'
Aquesta novel·la reconstrueix, amb un molt bon pols narratiu, l´origen, el rerefons social i els preparatius de l´atemptat fallit que un grup d´activistes va intentar perpetrar contra el general Charles De Gaulle el 1962. Bezsonoff fa un retrat, físic i sociològic, de l´Algèria francesa dels últims temps a partir, sobretot, de la família del comandant Vidal, un militar d´origen català. Parla del drama dels pied-noirs i, concretament, dels nord-catalans. Repassa la lluita terrorista dels dos bàndols i, sempre amb una bona dosi d´ironia, ens acosta a uns personatges que, sovint, pateixen la condició de ser uns desarrelats. Bezsonoff demostra, a banda d´un amor incondicional per la filologia (que aquí es fa palès en les referències a l´occità o a l´afrikaans), una gran capacitat per construir personatges memorables, excèntrics i entranyables, amb unes poques pinzellades narratives.
