Robert Peters Napper (Newport, 1819-1867) tenia l´honor d´haver signat, per encàrrec de l´editor de postals Francis Frith l´any 1864, quatre de les imatges més antigues de Manresa. Les fotografies de la clàssica façana monumental de la capital del Bages -publicades per Dovella el 2014 en un article signat per Joan Vila-masana- es troben a l´arxiu del The Victoria and Albert Museum de Londres, en els fons de la Frith & Co. Però n´hi havia més. I no se´n sabia res.

Ara s´han descobert dues noves fotografies de la capital del Bages, datades del mateix període, fins ara complementament desconegudes, suposament del mateix autor i amb una particularitat: no retraten la façana monumental de la ciutat, amb la Seu i el Cardener, sinó dos carrers: Escodines i l´actual Via Sant Ignasi. I són, fins que es demostri el contrari, les fotografies més antigues de carrers de Manresa de les quals es té coneixença.

Les imatges estan datades de la dècada dels seixanta del segle XIX i serien d´abans del 1867, data en què mor Napper. Una descoberta feta gràcies al conservador del Museu de Valladolid, a un grup de persones summament interessades en fotos antigues de la població castellana, i al projecte «Els viatgers a Manresa», del Centre d´Estudis del Bages, que en la web de recerca que està elaborant l´entitat ja esmentava les imatges de la Manresa monumental de Napper.

Via de Sant Ignasi

Les dues fotografies antigues que acompanyen aquest text, propietat del Museu Victoria & Albert de Londres, estaven atribuïdes a Valladolid, com es pot veure imprès en la imatge del carrer de les Escodines. Però el conservador de l´equipament val·lisoletà, Fernando Pérez Rodríguez-Aragón, ajudat per un grup de Facebook, «Nostálgicos del Valladolid antiguo», van arribar a la conclusió que, malgrat «alguns carrers val·lisoletants van tenir un traçat i característiques topogràfiques relativament similars», es tractava «d´un altre lloc». No era Valladolid. Per què?

Primer, perquè els arcs i els balcons de les cases semblava que es corresponien amb poblacions que podrien ser mediterrànies i, segon, per unes plaques metàl·liques que a primer cop d´ull podien passar desapercebudes que portaven un nom revelador: Aseguradora de Incendios La Unión Manresana. Una prova pràcticament definitòria que situava la primera fotografia al carrer de les Escodines. Un cop determinada la població, Manresa, els val·lisoletans es van centrar en la segona imatge. I van arribar a la conclusió que s´havia de tractar de la part mitjana del torrent de Sant Ignasi, davant de l´actual museu. Eureka!

Carrer de Les Escodines

Totes aquestes recerques les va explicar el conservador del Museu de Valladolid, via e-mail, al Centre d´Estudis del Bages (CEB). Al principi «no ens ho acabàvem de creure», expliquen l´historiador local Francesc Comas i Jordi Bonvehí, coordinador del projecte web «Els viatgers de Manresa», tots dos membres del CEB, que han invertit aquests últims dies, amb altres companys de la junta, en la comprovació de la descoberta. I confirmen la conclusió val·lisoletana: és Manresa. A més, i per les dates, han arribat a una altra conclusió: són dues de les fotografies més antigues de la ciutat, anteriors al 1870 i les primeres que es coneixen d´aquesta època que retraten carrers de la ciutat. Eureka... per partida doble.

El correu electrònic, subratllen, «explicava fil per randa com des de Valladolid, i a través de les aportacions de tots els participants al fòrum virtual, havien arribat a aquesta conclusió». Per determinar el torrent de Sant Ignasi, per exemple, destaca Comas, havien consultat plànols «com el del 1913 d´Alexandre Soler i March i Josep Coll i Vilaclara o el plànol del 1847 d´Antoni Rovira. Una feinada de por!». Comas i Bonvehí van tenir dubtes, especialment de la foto de la Via de Sant Ignasi: «però fent les comprovacions entre l´abans i l´ara, queda l´evidència».

Per a Comas, aquest retrat inesperat de la vida quotidiana d´abans del 1870 té un valor històric i documental importantíssim. Per a la ciutat, fins ara, n´han estat inèdites. N´hi podria haver més? «Per què no? Fins ara ningú no les coneixia a causa d´una catalogació errònia», diu Bonvehí. Ara, la història de les primeres fotografies de carrers a Manresa recula unes dècades.