Va ser el dissabte 16 de maig del 1991 quan, amb una mica més de cabells i menys edat, una banda emergent del rock català vinguda des de Constantí va tocar per primera vegada a Avinyó amb l'"estrena del nou disc a la Catalunya interior". Aquest dissabte 2 d'abril del 2016, vint-i-cinc anys després, Els Pets hi van tornar, molt més madurs i amb una llarga trajectòria a l'esquena, per posar punt final a la gira de celebració dels 30 anys damunt de l'escenari, que els ha fet voltar per tot el territori.

De fet, el grup ja havia tancat divendres a Tarragona la versió de cambra de Trespuntzero, però la localitat bagenca -on Lluís Gavaldà té lligams familiars- va ser l'escollida per posar en escena per últim cop el format elèctric de l'espectacle, batejat amb el nom d'Els Pets fan rock&roll. "No podríem haver escollit millor lloc per acabar", confessava Gavaldà a l'inici. Acompanyats per Joan Pau Chaves (teclats i veus), Jordi Bastida (guitarra i veus) i una secció de vents amb saxo i trompeta, la banda va demostrar que, malgrat els anys que fa que corren pels escenaris, mantenen aquella energia del primer dia.

Durant la primera part de l'actuació, més pausada i nostàlgica, van sonar cançons lentes de treballs recents que, amb un so més pop i unes lletres descriptives, van posar de manifest l'evolució estilística dels últims anys. Bombolles, Blue-tack-l'Àrea Petita, 2013- i Per veure't a tu-Fràgil, 2010- van servir per escalfar motors. En canvi, la segona part va ser més enèrgica i irreverent, ja que recuperaren temes que amb el temps s'han convertit en hits del rock català.

"Ens quedem aquí per sempre"

El primer moment àlgid de la nit va arribar amb Vespre, que Els Pets van començar a interpretar a veu i piano. El públic, però, se'l va acabar fent seu amb un cant unànime de l'última estrofa. De fet, Lluís Gavaldà es va mostrar molt proper i va voler trencar la distància entre l'escenari i els assistents: va fer pujar un noi de Castellnou a l'escenari, en Jofre, amb qui va fer broma -"No ets d'Avinyó? Ja pots baixar!"- i fins i tot va col·locar-se al mig de la sala per ballar una versió disco del tema Pantalons curts i els genolls pelats, que li va fer recordar, nostàlgic, les tardes que passava al poble bagenc quan era un nen. "Ens quedem aquí 15 dies. Com ho teniu? Va, decidit, ens quedem a Avinyó per sempre", va assegurar el cantant.

Encara havia d'arribar, però, el millor de la nit: el moment en què el rock i la festa es van apoderar del local Catalunya, amb cançons com Tantes coses a fer, XL i Soroll. Els crits de "no n'hi ha prou", "que comenci, que comenci!" i "s'han fet grans!" van reclamar de nou la presència de la banda a l'escenari, que va fer un parell de bisos carregats de temes explosius. Amb el lema "som el que estimem", Els Pets van encarar la recta final fent cantar a tothom amb clàssics com Pau, S'ha acabat i un Bon dia molt celebrat que es va allargar.

Abans d'acabar, però, el grup de Constantí també va voler reivindicar la seva condició de pioners a l'hora de "cagar-se" en la família borbònica espanyola amb el tema Jo vull ser rei. "Ara és molt fàcil, tothom ens ho ha copiat; ja no té mèrit", va assegurar Gavaldà, que va afegir que "a la nostra època sí que era difícil cagar-se en el rei", tot i que també va destacar que "érem joves i inconscients i ara ens en penedim; hem vist que el rei ha sigut el millor amic per a la independència de Catalunya". Per això va demanar fer un homenatge a la futura República catalana amb un "striptease general de tot el Bages".