Expressius, intensos, divertits, emocionals, heterogenis, polivalents i, com sempre, tècnicament perfectes. Els Mèlt arribaven a Manresa amb les maletes obertes, plenes d'il·lusió, i amb ganes d'enlairar-se en la gira de presentació del seu primer disc. I després d'un concert rodó, que els va servir per iniciar aquest nou viatge, en van sortir amb les maletes plenes de reconeixement, i amb una imatge que els costarà d'oblidar: la del teatre Kursaal, ple a vessar, aplaudint dempeus.
I és que el concert que el quartet va oferir dissabte al vespre, dia de Sant Jordi -i que diumenge van repetir- és d'aquells que queden en la memòria dels espectadors. Per la seva perfecció vocal, per la combinació de les seves veus, pel joc d'intensitats en cada cançó, per la gran varietat d'estils i també per la posada en escena, on el conjunt va mostrar l'evolució que ha fet des del final de la tercera edició del concurs Oh Happy Day de TV3, del qual es van proclamar guanyadors fa tan sols uns mesos.
El repertori, que va començar amb un tema de taverna medieval en francès -'Turrión'- va ser un autèntic viatge a través de la història de la música i va transcendir tant èpoques com gèneres. Peces clàssiques, modernes, a cappella i amb acompanyament musical es van combinar per posar el colofó a una jornada festiva de llibres i roses al carrer. "Avui és un dia molt especial per a nosaltres", confessava a l'inici Oriol Quintana, un dels integrants del grup, que té arrels familiars a Sant Fruitós de Bages. "És un plaer ser aquí al Kursaal, i encara més per Sant Jordi; l'espectacle és la culminació de tota la feina que hem fet des que es va acabar el programai vosaltres sereu els primers de veure'l", va destacar. El títol del disc, Maletes, s'explica pel fet que "cadascú de nosaltres és d'un poble diferent, i sempre anem carregats, amunt i avall".
Viatge estilístic
Les cançons tradicionals catalanes, arranjades de manera molt original, van destacar en la primera part de l'espectacle. 'Muntanyes del Canigó' i una peculiar i divertida versió del tema 'Baixant de la Font del Gat' van donar pas al tema 'Cantares', en castellà, amb versos d'Antonio Machado i música de Serrat.
Abans que els músics acompanyants entressin en escena -amb Darío Barrosso a la guitarra, Vic Moliner al baix i al contrabaix i el solsoní Andreu Moreno a la bateria- va arribar un dels moments àlgids de la nit: la interpretació 'Masterpiece', un tema de 12 minuts de durada en què els Mèlt van repassar a cappella la història de la música tot cantant a l'estil de Bach, Händel, Beethoven o Debussy.
Amb 'Thinking out loud', d'Ed Sheeran, el quartet va acostar-se al pop anglès i van aconseguir un gran contrast d'estils, que va seguir amb l'havanera de Sílvia Pérez Cruz, Vestida de nit -que el conjunt va interpretar a quatre veus i contrabaix- i una rítmica versió de 'La Gallineta', de Lluís Llach, molt aplaudida.
La segona part va començar amb els Mèlt sortint d'enmig del públic, amb llanternes a les mans, mentre cantaven 'Ghostbusters'. Un tema que va precedir les cançons més emblemàtiques que els van portar a l'èxit durant el concurs: 'Ton Pare no té nas', 'Papa, jo vull ser Torero', 'La, La, La','Fix You'. "No estem acostumats a aquestes coses", deia amb ironia la soprano Magalí Sare després d'un dels temes més moderns, amb coreografia inclosa. "Sempre cantem música sacra". L'encotillament estilístic, però, ha passat a la història amb el seu pas per la televisió.
Després de llargs aplaudiments, els Mèlt van agrair la feina a tot l'equip tècnic que els acompanya i molt especialment la passió del públic. "Ha sigut l'escenari ideal, gràcies per convertir el que hem fet en una cosa inoblidable, i gràcies per ser-hi sempre", es va acomiadar Eloi Fort. En un final ple d'optimisme, intèrprets i assistents es van fondre en un únic cant amb la versió 'Don't Worry, Be Happy' de Bobby McFerrin -"Somriure és fàcil"- enregistrada amb motiu del disc de La Marató de l'any passat.
