"Que t'agafin el curt i, amb tota confiança, el posin a la inauguració motiva molt. Només es pot dir que moltes gràcies perquè és un molt bon lloc per començar". Així s'expressa David Villarreal (Navarcles, 1994), el director de Moment feliç, el treball documental sobre els avis de la residència Ibada que, fora de concurs, serà la primera obra que avui (21.15 h) es projecti en el marc de la tretzena edició del Clam, el Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles. Abans, a partir de les 21 h, podràs veure en directe la gala inaugural, en directe.

El treball de Villarreal, que posa en relació 19 infants amb 19 avis, és un encàrrec dels responsables de la residència, que tenien inte-rès a col·laborar d'alguna forma amb el Clam. Van contactar amb Villarreal, que és un artista precoç: a l'institut ja havia fet molts curts de ficció amb els amics, fins que es va embarcar a escriure i dirigir projectes teatrals. Als 17 anys va sorprendre amb Nens perduts, un espectacle de creació pròpia amb la majoria de l'equip tècnic i artístic menor d'edat. El març passat va posar en escena Exfamosos al teatre Conservatori, com a guanyador ?juntament amb el surienc Roc Esquius? del projecte Tendències que Regió7 ofereix a joves artistes de la Catalunya Central. El projecte del curt Moment feliç, que és el seu primer documental, li ha arribat quan ja està estudiant Comunicació Audiovisual.

Villarreal va inspirar-se en una activitat que feia quan era alumne de l'escola Catalunya: "ens donaven el nom d'un avi i li havíem de fer un dibuix. Aquesta experiència m'agradava molt, perquè dibuixava per a un avi o una àvia que no coneixia. I llavors es posaven en contacte amb tu. La majoria et trucaven per donar-te les gràcies, i algun cop et donaven una bossa de caramels". Moment feliç vol reproduir aquest record d'infància del jove navarclí. Va aconseguir la col·laboració de 19 infants de Navarcles, i algun de Sant Fruitós, i els va fer escriure una carta als avis perquè els expliquessin el moment més feliç de la seva vida. Els avis rebien la carta i la contestaven. Llavors els nens i nenes interpreten la resposta en forma d'una pintura i, de sorpresa, es presenten a la residència a entregar-la.

De la gravació, Villarreal destaca que "es van oblidar que hi havia una càmera o un micro gravant. Tenia por que això no passés, i va passar i em va agradar molt". De les respostes dels avis destaca "que tenen una força brutal, perquè van ser supersincers. Em posava la pell de gallina".