El Museu del Prado s'estrena com a editorial de còmics publicant una relectura de l'obra del Bosco en què el dibuixant Max s'endinsa en els plecs dels mons de malson del pintor flamenc.
La imaginació, una petita pedra encallada al cervell de cadascú, que obre la porta a un món personal i -per sort en alguns casos- amagat. Però quan parlem dels grans creadors de l'art, aquest accés esdevé sovint del tot infranquejable. És el cas del pintor flamenc Hieronymus Bosch, el Bosco, responsable d'un dels imaginaris pictòrics més personals i que ha fet anar més de corcoll els historiadors de l'Art.
Buscant indagar en l'obra de l'artista, de qui enguany es commemora els 500 anys de la seva mort, el Museu del Prado -que també li dedicarà una exposició- ha fet un pas més enllà encarregant al dibuixant barceloní Francesc Capdevila, Max, un diàleg a mig mil·lenni vista entre tres de les taules més icòniques de l'artista flamenc: L'extracció de la pedra de la bogeria, Les temptacions de Sant Antoni Abat i El jardí de les delícies.
El resultat? Una peça de museu al quadrat. Fent ús del seu domini de la paraula justa -i d'un format tan bosquià com el trípitic-, Max assimila els personatges dels quadres de l'artista en un conte sobre les arestes de la ment i la creació que conserva el seu segell personal, malgrat prendre l'únivers d'un altre artista.
Els llimbs
Però els personatges del còmic de Max no són els únics que es troben en una espècie de llimbs fora de la realitat. Una situació similar és la dels protagonistes de la primera entrega d'Och8, tot just acabada d'aterrar a les llibreries.
Aquesta epopeia de ciència-ficció recupera la tradició dels viatges en el temps tot i que reimpresa amb el drama del nàufrag, que no sap ni on -ni quan- para. Passat, present i futur reals es barregen amb l'existència d'una realitat paral·lela distòpica batejada com la Mezcla, l'espera per tornar a la qual es farà d'allò més llarga, tant per als soferts personatges com per als lectors.
També en clau fantàstica apareix el primer volum integral de l'obra Prometeo, primera incursió de l'editorial Yermo en aquest camp.
Per mitjà del guionista Christophe Bec, el llibre recull de manera integral la primera part de la saga editada fa prop d'una dècada i que presenta una humanitat encallada en una sèrie de misteriosos fets que succeeixen diàriament a les 13 hores i 13 minuts. A partir d'aquí, l'allau de teories conspiranoiques buscant respostes recorre les pàgines a ritme de les catàstrofes periòdiques que posen a prova els instints més elementals dels qui s'hi veuen implicats.
Bons (o no) per naturalesa
La naturalesa més primària és també la protagonista de dues novetats editorials recents. Una és la primera entrega de la saga Paletos cabrones, de la parella creativa formada per Jason Aaron i Jason Latour.
Com si d'un exorcisme personal es tractés, els autors s'endinsen amb aquest còmic en les arrels dels Estats Units més profunds i tancats, bressol del personatge protagonista de l'obra però també de les seves respectives famílies.
Prenent com a escenari un comtat qualsevol d'Alabama, la trama mostra el retorn d'Earl Tubb al seu poble natal per enfrontar-se als seus dimonis -incloent-hi un garrot llegendari propietat del seu difunt pare- i plantar cara al perillós Boss, amo de mig poble, entrenador de l'equip de futbol local i banderer de l'esperit redneck.
Menys codificat però també identificable és l'ambient de Duerme pueblo. La valenciana Núria Tamarit i la gallega Xulia Vicente s'alien per donar forma a una novel·la gràfica tocada d'elements sobrenaturals en què la troballa del cos sense vida d'un membre d'una petita comunitat rural serà l'excusa per fer volar pels aires una convicència ja de per si esquerdada i posar sobre la taula els temors de qualsevol comunitat.
