El 80 % dels periodistes catalans van marxar a l'exili l'any 1939, símptoma del compromís republicà i democràtic amb què van exercir el seu ofici en els temps previs a la victòria feixista. Aquesta dada va servir a l'editor Quim Torra, expresident d'Òmnium Cultural, per parlar de la lluita per la veritat i el compromís amb el país de la generació de reporters i cronistes de la qual va formar part el manresà Josep Maria Planes (1907-1936). Flagell dels escamots terroristes de la FAI amb els seus articles de denúncia, va morir de set trets a la carretera de l'Arrabassada l'agost de fa vuitanta anys. No va tenir l'oportunitat de creuar els Pirineus quan la guerra ja expirava, però el seu record i l'honestedat amb què va practicar la seva feina van ser presents ahir al vespre al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa en l'acte de concessió del premi que porta el seu nom, i que va recollir l'equip del documental A la recerca del paradís liderat per Anna Teixidor.

"Recollir aquest guardó és un honor pel que va significar Josep Maria Planes", va explicar la periodista Anna Teixidor en el parlament que va adreçar al nombrós públic reunit a la sala. Concedit per la Fundació Independència i Progrés i la Delegació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el premi va recaure en un treball audiovisual sobre els catalans que en els darrers temps han marxat a Síria per combatre amb Estat Islàmic. L'espai A la recerca del paradís es va emetre el febrer de l'any passat al programa 30 Minuts de TV3, i va tenir una continuació diumenge passat al mateix nínxol de la graella.

El lliurament del premi a Anna Teixidor, el càmera Marc Faro i el realitzador Lluís Montserrat -en representació de tot l'equip del programa- va significar el punt d'arrencada de l'Any Planes, que oferirà a la ciutadania diversos actes per conèixer la trajectòria vital i professional del periodista. Un dels plats forts de la commemora-ció ha de ser el reconeixement de Planes com a Manresà Il·lustre a fi d'ingressar en la pinacoteca que oficia de galeria, en diverses dependències rellevants de la casa consistorial, de les personalitats distingides amb aquesta condició.

Enric Badia, president de la delegació del gremi periodístic, va expressar la voluntat que l'acord "arribi per unanimitat" de tots els partits polítics amb representació municipal. Tot i que l'alcalde també va semblar favorable a la iniciativa, en les cadires reservades als regidors no hi havia cap representant ni del PP ni de Ciutadans. "Necessitem la ciutat en un sentit ampli", va apuntar Badia, que va convidar les entitats i els manresans a títol individual a signar en favor de la causa de fer de Planes un nou Manresà Il·lustre, com l'arquitecte Ignasi Oms i l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, fins ara els darrers de la llista.

En el pati de butaques també es va registrar la concurrència a la trobada de Joan Planes, nét d'un germà de l'homenatjat, i de Neus Vilardaga, vídua d'un nebot del periodista, que van encapçalar la representació dels descendents. "Ens sentim molt orgullosos", van coincidir, alhora que van lamentar, sense acritud, que l'homenatge no arribés "fa vint-i-cinc anys, perquè així n'haurien gaudit més familiars". El mas de Sant Mateu de Bages del qual Planes era l'hereu acollirà diversos actes.

Quim Torra va departir durant una estona sobre la premsa republicana dels anys 30 per contextualitzar el relleu de Planes en el periodisme de la seva època. El manresà va morir quan només tenia 29 anys, i vuit dècades després la seva ciutat es prepara per recordar-lo com es mereix.