Guillem Cabrera Espinach, un nen de Sant Salvador de Guardiola de 12 anys, ha estudiat aquest curs a l´escola del Royal Ballet de Londres. I ha tingut una estrena amb moltes alegries, com debutar a l´Opera House, el teatre del Covent Garden, amb produccions com El Trencanous i Frankenstein. Però ha hagut de deixar casa seva per complir el seu somni de ballar, i la seva família, amb l´ajuda de molta gent anònima, fa esforços per pagar un centre prestigiós que costa 45.000 euros a l´any. Es mantenen en contacte gràcies a les noves tecnologies i també ajuda que a Anglaterra hi hagi­ vacances cada mig trimestre. Aquesta setmana l´ha passat a casa.

Com estàs?

Molt bé. Estic molt content d´estar aquí, a casa.

Encara t´enyores?

No, però de tant en tant m´agrada venir. Si pogués vindria més sovint. Si els viatges fossin molt més barats, ja vindria encara que només fos per un cap de setmana.

Però a l´escola del Royal Ballet t´hi trobes bé?

Sí, i tant. I allà els caps de setmana m´ho passo molt bé, ens divertim molt, però algun cap de setmana, quan la majoria dels companys se´n va a casa, per exemple quan s´apropa Nadal, i només ens quedem tres o quatre, llavors sí que penso en venir a casa.

Com és estudiar a l´escola del Royal Ballet?

És una de les millors escoles en les quals he estat, i m´ho passo molt bé entre setmana. És molt divertit tot, però el millor de tota la setmana és quan arriba el cap de setmana.

Per què?

Perquè és l´únic moment en què ens podem relaxar. Durant la setmana quan tens temps lliure has de pensar en plegar la roba, per poder després trucar els pares i fer els deures que a ballet que no has tingut ocasió de fer... L´horari està molt marcat. Fins i tot hi ha establertes dues mitges hores cada dia per fer els deures de les assignatures que toquen per l´endemà. Si et toca fer deures d´anglès i mates, encara que el de francès et posi deures no els has de fer, perquè no et toca aquell dia. No hi ha temps per relaxar-se, perquè tot va de bòlit.

Deures d´anglès, de mates... De ballet, quin tipus de deures et posen?

A part del que fem a classe, molta de la feinada del ballarí és amb el cap. Perquè si et tornes ballarí professional, et trobaràs molts coreògrafs que, per la seva edat, s´asseuran i no podran ensenyar-te quins moviments volen. Necessites saber vocabulari per entendre què et demanen. Per això ens demanen que aprenguem vocabulari dels moviments, que s´anomenen en francès. També ens demanen que expliquem algun pas, amb alguns paràgrafs escrits. Per exemple sobre les piruetes, hem d´explicar què ha de treballar una persona per fer-les i què has de treballar específicament tu per fer-les.

Quantes hores dediqueu a la dansa?

De dilluns a divendres són quatre hores al dia, normalment. Al matí són dues hores sempre, però a la tarda a vegades només és una hora, tot i que això no passa gaire sovint. I el dissabte també tenim dansa, de 2/4 de 10 a 2/4 d´11, que dediquem a preparar una coreografia per a la fira que es fa l´escola. A part, jo i altres també participem en un altre projecte, i assagem fins a la 1. Un dels alumnes de l´escola just abans d´entrar a la companyia es va lesionar i, com que no podia ballar, li van encarregar una coreografia, que inclogués tots els nens de l´escola dels petits, on estic jo. Es diu Allegro de Jeunesse. Va ser tant bona i es va fer tant famosa que ara la fan a l´Opera House cada tants anys. Aquest any toca, i hi ballaré jo amb un altre de la meva classe.

Déu n´hi do! Perquè tot això que expliques és la feina normal, però aquest curs has tingut, a més a més, experiències excepcionals. Com, per exemple, debutar a la Royal Opera House amb El Trencanous.

El Trencanous entrava, més o menys, dins dels plans, perquè no es fa cada any, però sí cada dos anys. Tot i que pot variar. Però quan vaig entrar a l´escola, sí que ens van dir que per Nadal tots actuaríem en aquest muntatge. Com que ja és un muntatge habitual, els mestres ja saben com ajudar-nos, però tot i això va venir una noia de la companyia a ensenyar-nos la coreografia. I quan ella no hi era, assajàvem amb els mestres. I això sempre es fa a la tarda, i els horaris es poden ampliar.

Què va suposar per tu trepitjar l´escenari de la Royal Opera House, que té tant de prestigi? Et va impressionar o va ser com entrar al Kursaal?

No va ser el mateix! Impressiona molt més, però tampoc de forma impressionant, perquè tampoc és que féssim un gran paper. Només sortíem uns quants minuts a darrera de tot. Però tots estàvem molt emocionats. I tampoc teníem la pressió de que, si no ho féiem bé, passaria una catàstrofe. Que és una mica la pressió que tenia amb Frankenstein, una obra en la qual tenia un paper més gran, i si feia alguna cosa malament podia afectar a la resta del ballet.

Frankenstein és una nova producció de la Royal Opera House, amb coreografia creada per Liam Scarlett, artista resident del Royal Ballet. Vas haver de passar moltes proves perquè et triessin pel paper de William Frankenstein, el germà petit del científic creador del monstre?

Vam estar molts mesos que no sabíem a qui escollirien. Durant El Trencanous van agafar tres nens de la meva classe, i llavors en van afegir tres més. Però per una reducció del repartiment en van descartar a dos, i els van donar un altre paper. Llavors en vam quedar quatre. Durant els assajos, sempre hi havia un que ballava i els altres estaven mirant per aprendre. I normalment, quan el coreògraf ens havia d´ensenyar alguna cosa, era jo qui ballava. Això em va ajudar, que m´ensenyés directament a mi, i no haver-me de quedar al darrera. Llavors va ser quan jo i un altre nen més gran vam haver de tornar una setmana abans de vacances de Setmana Santa per preparar el paper. Al cap de poc, als altres dos ja els van dir que ho sentien.

De tota manera, a tu et van adjudicar vuit de les deu funcions que hi havia programades. Què va representar fer aquest paper a Frankenstein?

És el paper més gran que he fet a la meva vida! És veritat, perquè és a l´Opera House, amb la companyia... És molt important. A vegades no hi penses, és com: ´va, avui anem a l´Opera House. Doncs molt bé, anem-hi!´. Però si t´atures, veus que anem a assajar un paper molt gros que d´aquí a unes setmanes s´estrenarà. Tens molta responsabilitat, però els mestres ja et diuen: ´ho has de fer bé, però no et preocupis que ja sabem que ho faràs bé. Tranquil·litza´t´. Entre els mestres i els de la companyia m´han ajudat molt.

Què et va passar pel cap en la primera actuació de Frankenstein?

Em passava pel cap que ho havia de fer molt bé. Perquè hi ha un moment en la funció, que la mestra m´ensenya com saludar, com fer reverències, i al darrera hi ha el monstre aprenent. I, segons el guió, jo m´he d´equivocar de mà, i canviar de mà per fer-ho bé. Perquè el monstre després fa un solo i també fa això d´equivocar-se de mà, perquè m´ha vist a mi. I amb els nervis gairebé ho faig d´entrada amb la mà bona. Si ho hagués fet així, llavors no hagués tingut sentit que el monstre s´equivoqués. Però no va passar res d´això. Va anar molt bé.

Després de l´estrena, les crítiques dels diaris anglesos sobre l´espectacle es van fixar en tu. Te´n vas assabentar?

A l´escola no arriben els diaris, però un nen que va a casa cada dia va portar-ne un que parlava de la primera actuació i deien alguna cosa sobre mi. No recordo què. Vaig estar content, perquè vaig pensar: ´mira, ara ja he sortit als diaris de Catalunya i als d´Anglaterra´.

Les actuacions que esteu preparant a l´escola, quan les escenificareu?

Farem actuacions de final de curs, del 30 de juny al 2 de juliol, en un escenari a l´Opera Holland Park. I, per acabar, el 9 de juliol escenificarem Allegro de Jeunesse a la Royal Opera House. La coreografia és de Liam Scarlett, el mateix creador de Frankenstein.

Ja estàs a la recta final del curs. Quina valoració en fas?

Crec que he estat una de les persones que ha tingut un dels millors primers cursos. Vaig guanyar la competició de la coreografia, vaig ballar El Trencanous, que hi ha cursos que no ballen perquè no es fa...

Què és això de la competició de coreografies?

És un concurs voluntari, que ens van plantejar al primer trimestre. Trien quatre coreografies de cada curs i, com que són tres cursos, en queden dotze a competició. Al jurat hi havia gent important, com Liam Scarlett, una ballarina i el director de la companyia del Royal Ballet. Trien el guanyador i rep un premi. Jo vaig guanyar d´entre les dotze coreografies, amb Sunset. I aquest també ha estat l´any de l´estrena de Frankenstein. I la representació de l´Allegro tampoc es fa cada any. Que m´hagi tocat tot en el primer curs és... uau!

Què has après en dansa?

Sobretot he après com és de dura la vida de ballarí. N´era conscient, però fins ara sortia de l´escola i anava a ballar amb l´Olga Roig, i ja està. Ara és molt diferent, tot i que encara no faig res comparat amb els professionals. També t´adones que no tots els companys reaccionen com t´esperes, que no tothom pensa com tu i has d´aprendre a escoltar-los. A més, el fet de marxar de casa també t´obliga a renunciar a coses. I de ballet he après la perfecció dels passos, perquè estem tota l´estona pensant en la dansa. T´adones que, si t´agrada de veritat, t´hi has d´esforçar.

I t´agrada de veritat?

Sí.

Al setembre començaràs el nou curs?

Sí, si puc sí. Espero que sí.

Continues volent ser ballarí professional quan siguis gran?

Sí. I ara encara més havent anat a actuar a l´Opera House i havent viscut l´experiència d´estar allà tots.

El teu somni era anar a estudiar a l´escola del Royal Ballet, i ja s´ha complert. Tens algun altre somni?

El següent somni és poder entrar a l´escola dels grans, que està al centre de Londres, i llavors entrar a la companyia. També hauré de passar proves.