Jordi Figueras (Manresa, 1962) suarà molt les properes setmanes perquè a la temperatura ambiental hi afegirà tres hores diàries de funció, a raó de sis cops per setmana, a l'interior de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona. Però tot l'esforç emprat fins ara i el que resta per venir valdrà molt la pena, perquè "feia anys que no tenia un text tan bo a les mans, és boníssim, meravellós".

L'actor manresà és un dels sis intèrprets que del 15 de juny al 24 de juliol representaran el muntatge 'Caïm i Abel', una proposta escrita i dirigida pel jove dramaturg Marc Artigau (Barcelona, 1984) amb voluntat de crear un muntatge èpic sobre la Catalunya dels últims trenta anys i la fragilitat d'un Occident reclòs en si mateix.

"Acabes rebentat", va afirmar Figueras en la presentació de l'obra, "i penses: 'carai! Quin viatge', no tant per la llargada de l'obra, sinó per totes les coses que hi arriben a passar. Hi ha una vintena d'escenes, i enganxa moltíssim", va afegir. Tal com va apuntar Oriol Broggi, director de la companyia La Perla 29, 'Caïm i Abel' va néixer de la convicció que "no s'ha de tenir por de fer alguna cosa gran", i va sorgir d'una imatge, va explicar Artigau: "quan vaig veure un immigrant dalt d'una reixa i un policia a baix esperant-lo vaig tenir clar que s'havia d'explicar la història de l'un i de l'altre". Preguntat sobre si aquest espectacle és un 'Incendis' a la catalana, l'autor va evitar tota comparació: "és èpica? Sí; és tragèdia? Sí; en algun moment és inevitable pensar en 'Incendis'? També, però no és 'Incendis'".

Tot i el títol, va matisar Artigau, "ni és una història de germans ni tampoc un relat bíblic". Un jove català anomenat Caïm és el narrador de la primera part, que desenvolupa la vida d'una família d'un poble qualsevol de la Lleida rural a final dels anys 80. Abel, per la seva part, relata la segona meitat, i l'espectador pot seguir l'evolució "d'algú que ve de més enllà de la frontera, d'un lloc volgudament indeterminat, perquè nosaltres vivim tancats sense saber què passa lluny d'aquí; no distingim Síria del Líban ni el Congo d'Angola", va comentar Artigau.

Una narració coral

Mitja dotzena d'intèrprets -Berta Giraut, Clara de Ramon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla i Lluís Villanueva, a més de Jordi Figueras- donen vida a una quinzena de personatges. El manresà afronta "dos papers molt diferents". A la primera part és Jaume el Cuca, un home a qui la guerra va deixar trastocat i de qui es riuen els infants, "un paper delicadíssim que intento fer amb molt de respecte, tots coneixem persones als pobles i les ciutats que han acabat d'aquesta manera".

Després de l'entreacte encarna Set, "un pare que es retroba amb el fill al cap de molts anys". Com a progenitor que és en la vida real, a Figueras el va "sobtar" enormement la capacitat que té Artigau per "escriure amb la profunditat que ell ho fa una relació que, si no ets pare, i ell no n'és, és molt difícil d'entendre". Per motius com aquest, l'intèrpret bagenc no dubta a afirmar que "és un text preciós" i s'apunta a la sentència de l'actor Lluís Villanueva: "l'espectador quedarà saciat".

Caïm i Abel és, doncs, un projecte "ambiciós", en paraules de Broggi, que Artigau va estar escrivint durant dos anys. Un període durant el qual "va esclatar amb força el tema dels refugiats. La coincidència m'ha servit per mirar, llegir, informar-me i espantar-me molt. Cal fer-ne teatre, d'això? Sí, d'una forma honesta. En la meva infantesa, com a molt vaig tirar pedres al Cuca, però no he vist com cremava un autobús. Jo vaig estar a Moçambic, sí, però no sé què és llençar-se al mar per emigrar a un altre país". Des d'aquest punt de partida, Artigau va assegurar que "ni donem solucions ni som moralistes. De fet, reinterpretem el relat bíblic: avui dia no hi ha bons ni dolents, sinó gent amb molts interessos".

El muntatge pretén reflexionar sobre la mitologia d'Occident i els discursos que les seves elits fabriquen i el capitalisme legitima. "Occident practica una violència sistemàtica i colonial a la resta del món, i aquesta violència tard o d'hora ens ha de tornar", va reblar. Un altre tema és la vigilància, que en el món ric exerceix de forma continuada tant cap als de dins com dels que, de fora estant, volen entrar.

Per aportar un exemple aclaridor de la dimensió èpica de Caïm i Abel, Lluís Villanueva va explicar en la presentació que "el nostre 'Jocs de trons' actual és que, quan el Banc Central apuja els tipus d'interès, quan Merkel pren una decisió al seu despatx, s'encadenen un seguits de fets que acaben amb una família desnonada a la Meridiana".