L'actriu, directora de cinema i escriptora barcelonina Emma Cohen ha mort aquesta nit al seu domicili de Madrid als 69 anys després d'una llarga malaltia, ha informat a EFE el seu amic, l'empresari i productor teatral Jesús Cimarro.

Cohen, vídua de Fernando Fernán Gómez, ha mort prop de les deu de la nit a casa de Madrid després de vuit mesos "de lluita contra una llarga malaltia", ha explicat Cimarro.

L'actriu, ha afegit el que és també el director del Festival de Mèrida, no volia un sepeli públic i el seu enterrament i exèquies se celebraran "en la més absoluta intimitat".

Emmanuela Beltrán Rahola, que així es deia, portava diversos anys retirada de la professió, en què va debutar al teatre encara que el seu èxit va començar de la mà del cinema.

"Era una de les dones més maques de la seva època i per això Fernando Fernán Gómez es va fixar en ella. Era una actriu que en els anys 70 va treballar molt i molt bé i es va fer molt popular", ha resumit Cimarro.

Cohen i Fernán Gómez es van conèixer en el rodatge, a finals de 1969, de "Cama creixent, faldilla minvant", de Javier Aguirre, i van mantenir la seva relació fins a la defunció de l'actor, que li portava 24 anys, el 21 novembre 2007 .

L'actriu, filla d'un tinent d'alcalde de la ciutat comtal, va estudiar fins a quart de Dret a la Universitat de Barcelona, ??on va conèixer a Mario Gas, i en aquests anys es va integrar al TEU, amb el qual va recórrer tot Espanya amb obres de els clàssics com Cervantes o Valle Inclán.

Durant uns anys va ser considerada "la musa del cinema 'underground' català" i el 1965 va intervenir en la pel·lícula "Doctor Zhivago" i tres anys després debuta al cinema amb Jorge Grau i Luis Marquina en la pel·lícula "Tusset Street", protagonitzada per Sara Montiel.

Va viure a París el maig del 68 i després del seu retorn el 1969 va dirigir curtmetratges com "La primera història de Bartio" o "Els set dies de sol".

Aquest mateix any va començar com a actriu de teatre professional al Teatre Romea amb "Nit de Reis", de Shakespeare i sustityó a Gemma Cuervo a "A porta tancada", dirigida per Núria Espert.

En cinema va fer "La llarga agonia dels peixos" (1969) al costat de Joan Manuel Serrat; "L'estrany cas del doctor Fausto (1969), de Gonzalo Suárez;" Història d'una noia sola "(1969), de J. Grau;" Caps tallats "(1970), de Glaubert Rocha.

Es va traslladar a Madrid i va intervenir en la sèrie per a TVE "El comte de Montecristo" i va ser donya Inés a "Don Juan Tenorio" al costat de Carlos Larrañaga, a les quals van seguir "Vist per sentència", "Acabats de casar" o "Un conte californià.

En 1971 va ser triada "Lady Europa" i va començar a treballar en teatre amb Fernán Gómez, amb qui va fer, entre altres, "L'enemic del poble", d'Ibsen; "El mal camina solt", de Audiberti i coprotagonitzar "Vodevil".

Al començament dels 70 va començar a treballar en pel·lícules mes comercials que inclou comèdies de Mariano Ozores i pel·lícules eròtiques: "Sostre de vidre", "Espanyoles a París", "Les petrolieres" -amb C. Cardinale i B. Bardot-, " massa boniques per ser honestes "," La Dona amb botes vermelles "o" Les obsessions d'Armando ".

El 1976 va dirigir "La plaça" i "Al túnel" i va protagonitzar, entre d'altres, "Bruixa, més que bruixa", precisament a la que demà té previst dedicar l'Acadèmia de Cinema un homenatge.

La seva primera incursió en la literatura va ser amb la novel·la "Tota la casa era una finestra" i el van seguir, entre altres, "L'illa de l'aire" (1990), "Vermell Milady" (1994) i "Boja Magnòlia" (1996) i "Ese vago resplandor" (2011), de contingut autobiogràfic.

A poc a poc, Cohen, que es va casar amb Fernán Gómez el 2000 i que no tenia fills, es va anar retirant de la vida pública, encara que continuava escrivint novel·les i guions, i un dels seus últims treballs va ser l'estrena de l'obra de radioteatre "Peter Pan i Wendy "i una lectura de" Les bicicletes no són per a l'estiu ".