Per primera vegada, el grup d'arqueòlegs i voluntaris que ha estat excavant l'entorn del serrat de la Cabra d'Or d'Artés durant aquestes dues primeres setmanes d'agost s'ha hagut de dividir. I és que si l'any passat tots els esforços es van concentrar en la torre medieval situada a l'anomenat turó de la Cabra d'Or -on ja fa tres anys que s'hi treballa, amb progressos importants- enguany s'hi ha afegit la feina d'excavació d'un segon jaciment, que es troba un tros més amunt tot seguint el mateix camí. Tot va començar quan els agents forestals van avisar que hi havia una pedra molt grossa, que finalment ha resultat ser un gran bloc pertanyent a una premsa de vi de l'època medieval.
"Els encaixos que té ens fan pensar que es tracta d'un contrapès d'una premsa de biga, que funcionava a través d'un sistema de palanca. Els romans ja ho feien servir per aixafar tant raïm com olives", explica l'arqueòloga artesenca Mireia Vila, que és membre del Grup de Recerca del Museu i directora de les excavacions d'aquest nou jaciment. "L'hem començat a excavar perquè la pedra s'ho valia i s'havia de posar en valor. Pensàvem que hi trobaríem vestigis de la mateixa premsa, i la sorpresa ha estat que la pedra està col·locada formant part d'un mur d'un àmbit. Encara no sabem fins on s'estén, però això vol dir que quan van construir aquest mur ja no feien servir la pedra de la premsa. També hi estem trobant ceràmica de l'Alt medieval", afegeix Vila.
Aquestes troballes se sumen a les de l'entorn de la torre, també de l'època medieval, i engrandeixen el patrimoni arqueològic d'aquesta època a la vila d'Artés. L'edificació, enderrocada segurament al voltant de l'any 1000, està situada en un turó on durant la Guerra Civil també hi va haver una trinxera. De forma rectangular, feia 17 metres d'alçada, amb uns murs de 2 metres d'ample del tipus opus spictatum, que tenen les pedres col·locades com una espiga, -cosa que confirma que és medieval-. Havia servit com a torre de comunicació i de defensa i, en els últims temps, probablement també d'habitatge.
"No era un lloc des d'on atacar; més que una torre defensiva, era un punt de comunicació, un far com els que hi ha a les platges", explica el director del jaciment, Òscar Trullàs d'Arqueòlegs.cat. "Gràcies a la ceràmica que s'ha trobat aquest any -que és impressionant- hem pogut acotar amb més exactitud la datació. Ara ja podem dir que és una torre del segle IX o X", assegura. A part de la ceràmica, en les excavacions d'aquesta campanya d'agost -que s'acabaven ahir- també s'han posat al descobert restes de fauna, un paviment i nous graons d'una escala que ja s'havia trobat.
Estructures anteriors
Enguany els treballs també han permès confirmar el que l'any passat ja s'intuïa: que sota l'edificació medieval hi ha estructures anteriors. "Aquest any hem anat molt enrere. I és que quan van decidir construir la torre aquí dalt no va ser casualitat. A part de la vista, hi havia un assentament anterior. De quina època? Encara no ho podem saber, perquè ens queda a sota, i ara estem tenint el debat. Per una banda pensem que segurament ja hi havia un assentament ibèric, però també hi pot haver una fase romana. Ens situem des del segle I, final de l'època ibèrica i inici de la romanització, fins al segle VIII", assegura Trullàs. Els anys d'excavacions i la investigació posterior del material ho acabaran confirmant. Segons l'arqueòleg, "encara hi ha feina per a molts anys, més de 10".
El paper dels voluntaris
Els camps de treball d'arqueologia al serrat de la Cabra d'Or d'Artés es fan gràcies a la feina de l'empresa artesenca Arqueòlegs.cat, l'equip del museu del poble i l'aportació de molts voluntaris. L'Ajuntament hi aposta decididament, ja que és l'entitat que ho organitza, i des de fa tres anys dedica a l'arqueologia una partida pressupostària en exclusiva, fet que permet la continuïtat dels treballs.
Enguany, a les excavacions hi han treballat un total de 23 persones, distribuïdes en dos torns. A part dels professionals, molts estudiants del grau d'arqueologia d'Artés i de tota la comarca hi troben un espai on desenvolupar la seva vocació. Però també hi ha molts nens i nenes, encara en edat escolar, que hi participen amb moltes ganes com a taller del Museu. "Tens dues opcions: si hi ha pressa i vols excavar-ho en 3 o 4 anys, contractes una empresa perquè ho faci. Però nosaltres també tindrem el resultat científic, potser més a llarg termini, i hi guanyem la sensibilització amb el territori i la creació d'una xarxa de divulgació i protecció del patrimoni".
A més, tal com assenyala Òscar Trullàs, no només s'ha d'excavar: també cal preservar i consolidar. Quan s'acabin els treballs al jaciment, "l'important és museïtzar-ho i posar-hi plafons i materials que permetin que la gent pugi aquí i faci una ruta", afirma.
