Siluetes negres, colors plans, espais familiars que ara adquireixen un nou punt de misteri. Des d´una visió minimalista i racional, tres entorns del paisatge urbà de Manresa prenen una nova dimensió. I ho fan a través de la mirada pròpia de Carla Soza (Santiago de Xile, 1979), autora d´origen xilè establerta a Catalunya des de l´any 2000 i que s´ha inspirat en aquests racons «amb encant» i els ha pintat en acrílic sobre fusta.

Soza, de 37 anys, va arribar a Barcelona amb la seva família per estudiar Filosofia a la UB, on més tard va cursar-hi un màster en Història de l´Art Contemporani. Diu que dibuixa, pinta i escriu «des de sempre», com a hobby, però fa cinc anys que s´hi dedica més seriosament. Precisament, cinc anys és el temps que fa que va venir a viure a Manresa, on des del primer moment va teixir amistat amb Anna Roca, propietària de la llibreria Papasseit. L´espai, més enllà de la venda de llibres de segona mà, impulsa diverses activitats culturals: exposicions d´art, tallers, concerts de petit format, xerrades o clubs de lectura. I ara, per tercera vegada, ha obert les portes a Soza perquè hi mostri les seves obres.

Una nova visió

«El tema del paisatge urbà m´agrada molt. M´interessa l´arquitectura i també desenvolupar el tema de les persones: representar-les de negre, com siluetes sense rostre, per simbolitzar que quan ets en una ciutat no tens identitat», explica l´autora. L´ambigüitat de les figures humanes monocromes és, alhora, «una contrapartida al selfie i a l´obsessió per mostrar-se». Així, «els personatges que apareixen als quadres, com que no tenen cara, es protegeixen de l´espectador», diu Soza, que reconeix la influència del còmic i del cinema -dos mons que l´apassionen- en l´estil dels seus quadres: art figuratiu, ús de la línia, simplificació de les formes i absència de degradats.

Des de la Papasseit, Anna Roca assegura que aquestes obres són una manera molt diferent de retratar Manresa. «No semblen els espais que estem acostumats a veure. Els quadres de la Carla contrasten molt, per exemple, amb els retrats de la ciutat de Ferran Costa, que és molt més lineal i detallista. Ja estem treballant perquè facin una exposició junts».

Pel que fa a la tria dels espais, Soza es guia per la sensacions que li causen. «A la plaça Gispert li tinc molt d´apreci, perquè tinc molt bona relació amb l´Anna i m´agrada venir aquí a prendre un cafè o una cervesa. Sempre li he trobat un punt bonic», assegura l´artista. «La passarel·la de ferro que uneix el Barri Antic i les Escodines també m´agrada molt, i la trobo molt curiosa».

El procés que segueix per fer les il·lustracions és sempre el mateix. «Quan hi ha un carrer que m´interessa -de vegades per l´entorn, pel paisatge o pel moviment de la gent que hi passa- m´inspiro. Després en faig diverses fotografies de dia i, més tard, me´n creo una imatge nocturna. La majoria d´escenes que pinto són de nit perquè tenen un punt més bohemi, i perquè m´agraden els colors d´aquestes places quan es fa fosc», explica. Després arriba el moment de les proves de color, que també es poden veure a la mostra exposada.

A més de les il·lustracions dels espais manresans, Carla Soza també ha pintat un dels carrers més emblemàtics del barri del Raval de Barcelona i el Pont Neuf de París. I de Manresa, en seguirà il·lustrant espais? «Ara tinc pendent el carrer de Sant Miquel, vist des de la plana de l´Om. És un espai que m´encanta», assegura l´artista. «La llibreria Papasseit és un autèntic focus per a mi; gràcies a aquest espai la gent va descobrint mica en mica el que faig».

La seva ciutat, un altre món

Quan se li pregunta si hi ha similituds entre la capital del Bages i la ciutat on va néixer, Soza afirma que Santiago és totalment diferent. «És una altra història. Hi ha algunes zones postcolonials, però suposo que pel fet d´haver-hi nascut no hi donava gaire importància i ho veia com una cosa força natural. Aquí t´hi fixes més perquè és diferent, són edificis i barris molt vells». En aquest sentit, el que més li crida l´atenció és «l´arquitectura que combina modernisme, antiguitat i un punt de decadència. És una barreja molt interessant, i m´agrada reivindicar-la».

Més enllà dels paisatges urbans, Soza tracta altres temàtiques: és autora d´un llibre d´il·lustracions eròtiques, que també es pot trobar a la Papasseit, i a la mateixa llibreria ja hi ha exposat un parell de mostres: Venus entre els llibres, també eròtica, i Lost Kids, una sèrie sobre filosofia i pel·lícules que tracten problemàtiques d´adolescents. L´exposició actual es va inaugurar el dia 26 d´agost i es podrà veure fins al 15 de setembre.