n «Hem volgut construir un poble. Un poble imaginari amb tots els personatges: un mossèn, una alcaldessa, una senyora que acaba d'arribar, un pagès, una escola... Hem buscat tots els elements; cadascun forma un capítol del llibre». A Freginals, a la comarca del Montsià, un poble de poc més de 400 habitants, el protagonista és el Javier, «lo carter» del poble. És qui obre el llibre Microcatalunya. Un viatge pels pobles més petits (Edicions Sidillà), que signen el periodista manresà Marc Serena (1983) i el fotògraf barceloní Edu Bayer (1982) i que avui comença la roda de presentacions a casa, a l'Espai Òmnium (19.30 h).

Primer advertiment. En aquest llibre trobaran, essencialment, històries. Històries i rostres reals. Escrites o gràfiques. Històries de franquistes, contrabandistes, anarquistes... Històries on surten paraules com masovers, còdols, bordes. Històries sorprenents, com la de Pupito Helstein i Lakua Arriaga, els Engrama, una banda musical de culte d'un món virtual, Second Life. En el món real viuen a Ulldemolins (Priorat); històries tristes com la de la Fina Pujol, que als 16 anys i per culpa de la guerra civil va haver de marxar d'Eth Pradet (Val d'Aran), ara ja amb un únic habitant, el Manuel. Hitòries de finals, com la del Modesto, l'últim mosso de Vilanova de l'Aguda, l'últim mosso de la Noguera i potser del país, que va morir als 91 anys.

Catalunya té 332 municipis, de menys de 500 habitants. Edu Bayer i Marc Serena havien treballat junts al diari Público, en l'edició de paper. El rotatiu va tancar i ells van pensar que seria una bona idea recórrer Catalunya a través d'aquests petits pobles. Per què? «Per explicar la complexitat i diversitat dels pobles petits», diu Serena. Van presentar el projecte a l'Associació de Micropobles de Catalunya, els va agradar i van tirar endavant. Primer, a través d'una pàgina web (microcatalunya.cat), on van obrir una fitxa per a cadascun d'aquests 332 municipis del país que administren una tercera part del territori però on només viu l'1% de la població del país. És a dir, unes 80.000 persones. Després de l'exercici de documentació van pujar a una furgoneta del 1987 i durant set mesos van visitar una vuitantena d'aquests pobles. Van anar alimentant el bloc del projecte i ara, 14.000 quilòmetres després, surt el llibre que recull aquestes històries. Són, en paper, una cinquantena, de totes les comarques. De la costa, cap, no n'hi queden, de micropobles.

El llibre, subratlla el periodista manresà, «té significat tot sencer. Hi ha una línia argumental. Cada pàgina contradiu o amplia l'anterior». Petits però complexos. Ara fa cent anys, a Catalunya la meitat de la població es dedicava a l'agricultura, ara és un u per cent». Què vol dir ser rural, avui? Hi ha més preguntes que respostes. No és un llibre còmode. Tampoc per als autors, que van haver d'aprendre a treballar junts: «jo tinc molta reserva i l'Edu es presenta sempre amb la càmera. Avancem de manera diferent però això ha enriquit el projecte». Com el rebran, els protagonistes? «Espero que bé. Ha estat un llibre exigent».