Imaginin una cadira que sura sobre un terra ondulat, com una mena de mar deshidratat. Aquesta imatge es va convertir en la primera pintura del manresà Antoni Roixes (1973). Tenia 17 o 18 anys i Dalí era un referent. Des de llavors Roixes ha trepitjat països i continents i la seva pintura ha evolucionat amb ell. Però hi ha una idea vital immutable: «no pinto el món com el veig sinó com l´imagino», explica en el seu estudi, al costat d´un quadre que representa la Moreneta que es banya al Cardener amb el nen Jesús. Roixes l´imagina l´any 573. Aquesta és una de la quarantena d´obres que des d´avui es podran veure a l´Espai Rubiralta. L'exposició s'inaugura a les 20.30 h amb els DJ manresans Los Bingueros i es podrà visitar fins al 15 de febrer.

Roixes torna a exposar a Manresa quasi una dècada després en una mostra concebuda per ensenyar la seva creació més recent, realitzada a Tòquio, així com una retrospectiva per celebrar els vint anys de carrera i de la seva primera exposició, a Nova York, el 1996, a l´hotel Gershwin, decorat per Andy Wharhol.

Els paisatges onírics, el surrealisme pop, l´abstracció figurativa, l´expressionisme colorista, la inspiració del manga o l´art naïf (molt més espontani ­i amb Maud Lewis com a referent) dialogaran des d´avui i fins al 15 de febrer en una exposició que permetrà fer un repàs de la carrera de Roixes. Del seu pas per Nova York, Mèxic, Tòquio...; del blanc i negre a l´explosió de color; de les grans dimensions al mitjà i petit format... En definitiva, «punts de vista d´un moment de la trajectòria, de la història que has viscut». En un llenç, fent il·lustració o disseny gràfic. Amb tècniques mixtes, pintura acrílica, rotuladors, collage, instal·lacions... amb la intenció de mantenir sempre «la ment oberta». Està convençut que l´art «ha de fer pensar i que l´obra t´ha d´impactar». La seva ho fa.

Roixes diu que amb els anys ha passat a ser «més directe» en el missatge i en la intenció, però que l´únic que vol és «acostar l´art a la gent i explicar el que hi veig». Ara «d´una manera més desenfadada, més sarcàstica» sense obviar la «crítica social» que de vegades subjau i d´altres explota explícitament en el quadre. Les darreres obres són de format més petit. Per adaptar-se al mercat japonès i mundial. La petjada japonesa ­-acaba d´arribar de Tòquio, on tornarà- li va fer abandonar «l´estridència llatina» conreada a Mèxic a benefici d´uns «colors més relaxats i uns traços més fins». Però si hi ha una constant és la capacitat de Roixes per traslladar a les teles la influència que els viatges exerceixen en ell. L´obra, subratlla, és el que queda.

Roixes, que va signar la imatge gràfica de la Mediterrània del 2014, va marxar a Nova York als 21 anys per formar-se. S´hi va estar un any i hi va exposar dos cops. Va tornar a Manresa i des del 2003, amb anades i vingudes, va establir-se a Mèxic, on ha compaginat art i negoci hoteler. Ha venut obra sobretot a públic nord-americà. Però vol tornar. A casa.