Franco encara cuejava els primers mesos de l’any 1975 quan Joan Crosas va escriure la cançó "Any 2017". La surrealista lletra d’aquest tema d’Els Esquirols parla d’un minyó nascut el 12 de febrer del 2017 que no té nas, d’un marcià «caigut de dalt del cel» i d’un «xicotet» que no té cames ni peus sinó «rodes de trial». Un escenari de ciència-ficció molt naïf previst per a una data que finalment ha arribat. El proper 12 de febrer, que s’escau en diumenge, el teatre Conservatori de Manresa acollirà un concert d’homenatge a la carismàtica banda osonenca on s’aplegaran grups i intèrprets que inclouen repertori de la formació en la seva discografia. Les entrades per a la cita, que començarà a les 19 h, es posaran aquest dijous a la venda al preu de 15 euros tant a les taquilles del Kursaal com a través de la seva pàgina web.

«Em van demanar per col·laborar com a tècnic de so en una trobada de record a mossèn Ramon Cabana, i allà vaig sentir la cançó del 12 de febrer del 2017», va explicar David Garriga, que desconeixia l’autoria de la peça. «Vaig agafar el telèfon, vaig veure que aquest dia era un diumenge i vaig pensar que seria una bona ocasió per fer un tribut a Els Esquirols», va afegir el manresà, que aleshores es va posar en contacte amb l’associació El Galliner per contrastar la viabilitat de la idea.

L’anècdota fundacional de la iniciativa testimonia la petjada que Els Esquirols han deixat en la música catalana. "Any 2017" és un de la dotzena de temes inclosos a l’àlbum "Fent camí", un dels més recordats de la banda nascuda al poble de l’Esquirol i del qual també formen part títols tan coneguts com "El cucut", "La donzella de les roses vermelles" i "Conte medieval".

Dues versions

Quin sentit tenia parlar del 12 de febrer de l’aleshores llunyà 2017 en una cançó? Joan Morros, coordinador d’El Galliner, va explicar que «en Joan Crosas creu que volien parlar de com imaginaven el futur en un sentit tecnològic». Potser per això la lletra parla d’una estranya criatura tecnohumana que el metge a qui el narrador interroga conclou que és «de pares desconeguts, fill de la civilització».

Les cinc estrofes tenen un to de volguda inintel·ligibilitat en un moment en què la dictadura encara no havia escrit el seu epitafi i la censura funcionava amb la severitat i el caprici habituals. Però hi ha una altra interpretació, que defensa Joan Vilamala, segons va apuntar Morros, i que apunta directament a la sàtira política. La data va ser coneguda en el tram final del franquisme per donar nom al Espíritu del 12 de febrero, un tímid intent reformista de qui en aquells moments era el president del govern, Carlos Arias Navarro (conegut i caricaturitzat fins a l’extrem per les icòniques imatges televisives en què anuncia que «Franco ha muerto»). «Segurament volien ironitzar amb la data», va opinar Morros.

La veritat potser és a mig camí entre les dues versions, però tant l’una com l’altra expliciten el sentiment que emanava en aquell decisiu any 1975 del si d’una formació musical que entre el 1968 i el 1986 va dur el folk arreu del país. En qualsevol cas, la prosa versificada d’"Any 2017" es presta a un joc hermenèutic que desprèn l’aroma d’aquells anys de tardofranquisme fets de restriccions, prohibicions i represàlies. En plena dècada dels setanta, els anys amb un número 2 al davant encara quedaven fora de l’abast de l’imaginari col·lectiu.

Titot i Rossell, a l’escenari

El concert del Conservatori manresà tindrà el concurs del grup de tribut Sciurus/Esquirols XXI, que l’octubre del 2010 ja va ser a la ciutat per oferir una vetllada musical al Kursaal. Integrada per 15 músics i cantants, la formació interpretarà 7 o 8 cançons de l’original al qual clonen. La resta de participants faran un o dos temes: Titot i David Rossell cantaran "Al banderer de la pau" i "Torna, torna, Serrallonga"; Pastorets Rock, amb vuit cantants i músics, entre els quals Ferran Aixalà, que conduirà la funció, proposarà "Cada dia és un nou pas"; Ebri Knight, que també està compost per vuit intèrprets, farà "Conte medieval" i "Arrels"; i Germà Negre cantarà "Va callar" i "Va passar a Collsacabra".

«Tots aquests grups tenen versions publicades d’Els Esquirols», va dir Morros: «estem pendents de la confirmació del Cor Giovinetto, que en la participació al concurs televisiu "Oh Happy Day" va cantar "Arrels". En tenen moltes ganes però estan pendents de l’agenda per confirmar si podran ser al concert».

Final de festa

L’organització de la vetllada del proper 12 de febrer té confirmada la presència d’alguns dels membres d’Els Esquirols, un grup format a la comarca d’Osona amb fortes vinculacions manresanes. Joan Vilamala ha estat professor a la ciutat durant molts anys, i hi viu; Joan Crosas va ensenyar guitarra a l’escola l’Esclat; i Ramon Estrada ha fet de professor de piano al Conservatori de Música.

«La intenció és que s’animin a pujar a l’escenari per fer una cançó plegats amb tots els altres músics participants en la trobada», avança Morros, que puntualitza que «en cap cas no tornaran a agafar els instruments, però sí que acompanyaran la resta per fer un tema tots junts». Curiosament, a hores d’ara no se sap si el dia 12 de febrer del 2017 sonarà la peça d’"Any 2017" sense necessitat de reproducció tècnica perquè cap dels grups la té en repertori, ni tan sols els Sciurus. No obstant això, aquests darrers «l’estan preparant per poder-la interpretar».

El concert de Manresa serà únic i exclusiu i no es preveu que tingui cap rèplica ni que sigui un muntatge que hagi de sortir de gira. «El grup es va desfer el 1986 perquè Joan Crosas tenia molta feina. Malgrat que van intentar trobar-li un substitut, no es va trobar la manera de continuar», va comentar Morros.

El Conservatori, doncs, viurà un retrobament inusual motivat per una curiositat com la data d’una cançó. Si uns quants Esquirols comparteixen escenari i canten es viurà una situació gens habitual per insòlita des del dia que van plegar veles. Fins i tot, per promocionar el concert, el Galliner té l’autorització de l’il·lustrador Francesc Rovira per fer servir el dibuix en el qual va imaginar l’estranya forma humana que traçaven els versos d’aquella cançó que arriba al seu destí.