Àngel Sánchez López va néixer a Calasparra, a la província de Múrcia, el 1919. El 1936 feia cinc anys que vivia a Manresa. Va ser deportat a Mauthausen el 25 de gener del 1941, avui fa exactament 76 anys. Va sobreviure i va ser alliberat el 1945. Es va casar amb una exiliada catalana, van tenir quatre fills i va morir a l'exili a Annecy, a França, el 1995. Àngel Sánchez López és el deportat manresà als camps nazis que en fa 29, el darrer que, en la recerca engegada fa més d'un any, ha localitzat el professor d'història del Pius Font i Quer Jordi Pons.

Va saber d'ell, explica, per mitjà de les cartes d'un altre deportat manresà, Jaume Viladrosa Montraveta (1910-1941), encara no fa ni dues setmanes, quan ja s'havien presentat els actes d'homenatge que avui comencen. Va localitzar una de les germanes de Sánchez López, que viu al barri de Sant Pau, i el seu nom també formarà part de la placa d'homenatge als, fins avui, 29 manresans deportats al camps nazis que han estat identificats.

Col·laborador també de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Jordi Pons va continuar la recerca engegada en el treball de les dues alumnes de les quals era tutor, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, sobre els deportats manresans i la necessitat que la ciutat els recordés. Ara fa un any se n'havien identificat 24 i s'havien localitzat 17 domicilis. Avui, i després d'un acord de ple del febrer del 2016, Manresa homenatjarà 29 deportats als camps nazis, dels quals 18 van ser assassinats i 11 alliberats. Entre els primers, el deportat més jove, Bernat Toran; i entre els segons, Amat-Piniella.

Dels 29 deportats s'han localitzat 21 domicilis, on vivien els manresans el 1936, i on es col·locaran les plaques Stolpersteine, creades per l'artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1957). L'any que ve s'espera que quatre manresans més acabin tenint la seva placa Stolpersteine: Rossend Labara Andrés i el seu fill Fèlix Labara Pena; Àngel Sánchez López i Francesc Playà Traserra, de qui de moment no s'han trobat familiars tot i sortir esmentat a les memòries de Jacint Carrió (1916-2000).

La ruta de col·locació d'aquestes llambordes daurades, peces úniques, fetes a mà per Demnig, gravades amb les dades de cada persona deportada i col·locades al paviment, davant de l'edifici on havien viscut, començarà a les 9 del matí i s'allargarà fins dijous (vegeu requadre superior). L'artista alemany les col·locarà amb la presència d'alguns dels familiars dels deportats. Fins ahir s'havia confirmat la presència de parents de Jaume Viladrosa, Josep Aparicio, Enric Cunill, Jesús Dalmau, Jacint Carrió, Pere Parés, Pere Brunet i Agapit Colom.

Els altres protagonistes del dia seran els alumnes dels instituts manresans. Està previst que estudiants del Pius Font i Quer i del Lluís de Peguera (que el 2013 van engegar el projecte Manresa-Mauthausen) acompanyin l'artista en una part del recorregut i que alumnes de tots els centres participaran en la col·locació de la placa d'homenatge a tots els deportats a la plaça Sant Domènec (12 del migdia) llegint fragments de K. L. Reich, d'Amat-Piniella.

A 2/4 d'1 del migdia, a l'auditori de la Plana de l'Om, l'alumnat es trobarà amb l'artista per conèixer l'origen del projecte Stolpersteine. També presentaran una audioguia, que estarà disponible en una aplicació de mòbil, i que servirà per recórrer les 21 plaques i conèixer la història dels deportats. Els textos els ha elaborat Jordi Pons i la locució l'han fet els alumnes.