Voces. Direcció i coreografia: Sara Baras. Ballarins: Sara Baras i José Serrano, en els rols principals. Dijous, 26 de gener. Teatre Kursaal de Manresa.

U n luxe immens. La primera visita de la bailaora Sara Baras al Kursaal va vestir amb les millors gales l'escenari manresà en un desplegament de virtuosisme escènic que ni a entesos del gènere, ni aficionats ni curiosos va deixar indiferent. Impossible.

Voces és un devot i profund homenatge de Baras a les seves influències artístiques i de concepció escènica com Enrique Morente, Paco de Lucía, Camarón de la Isla i bailaores com Antonio Gades i Carmen Amaya. El resultat és un espectacle magnífic.

La sola presència de Baras a escena emmudia la platea en una atraient, misteriosa i efectiva aposta escènica. El ventall que s'obria a escena anava més enllà d'una representació folklòrica: era sentiment, dolor, una profunditat desconeguda en la qual submergir-se. És una màxima explosió i exposició emotiva, un crit silenciat fet gest, música i percussió i mostrat en un virtuosisme en l'execució que va més enllà de l'habilitat, la tècnica o la pràctica: prové de les entranyes, de fer, en certa manera, palpable i visible (no explicable) aquest profund udol. Sara Baras i la seva companyia van emocionar en majúscules l'auditori present.

Voces és un recorregut colorista en una acurada i minuciosa aposta escènica, efectiu impacte estètic en una deliciosa combinació en aquest especial homenatge. I Baras va acabar de conquerir, a banda del talent, per la simpatia, proximitat i humilitat (malgrat la ràpida sortida d'un membre del seu equip avançant-se al que es preveia un munt de gent volent saludar l'artista de prop). Però, tot i així, l'agraïment llarg de Sara Baras davant els aplaudiments va ser un nou moment per recordar.