Se n'hi diu Saltaterrats però aquest cop el recorregut anava de jardí en jardí. Unes seixanta persones van recórrer la Manresa antiga per escoltar la poesia de Carles Morell, Elena Sixto, Enric de Tierz i Zulima Martínez.
El coordinador era en Xavier Giol, que va començar recitant el poema que el barceloní Màrius Sampere va dedicar a la llengua catalana: «Com m'agrada escriure en una llengua / que diuen que es mor. / Quina sensació de pau i alleujament / portar-la de baixada cap als aiguaneixos, / l'obaga, l'entrecuix, la santa dona / de les primeres clarors».
El punt de sortida va ser el primer dels jardins amagats, un petit terreny verdós al peu de la Seu de Manresa. Ben abrigats, el respectacle va escoltar els textos d'Enric de Tierz, que es va presentar com a «poeta i pagès».
El manresà va treure un plec floc de fulls grocs d'on van aparèixer peixateres viudes, cocaïna, la caixera de supermercat i la pistola d'un tatuador.
La segona parada va ser en un dels locals on millor es pot respirar la diversitat de la ciutat. És aquell bar del carrer de Sant Bartomeu que havia estat andalús, mexicà i que ara es diu Oslo i està decorat amb motius arabescos. Les vistes del seu pati interior són privilegiades.
Aquest va ser l'escenari del festival de paraules de la manresana Elena Sixto, que va homenatjar bedolls, verns, roures, avellaners i saücs.
El seguici va continuar fins a un altre dels jardins secrets, el del car-rer de Cantarell. Allà hi debutava la novel·lista manresana Zulima Martínez. Era la primera vegada que recitava en públic i, quan va haver acabat, es va endur nombroses felicitacions. Hi va haver qui, fins i tot, li va demanar si es podien emportar algun dels seus poemes a casa.
Un altre racó desconegut és el pati interior de l'Harcogourmet, la botiga delicatessen que fa cinc anys va obrir al carrer de Flors de Maig. Alguns hi entraven per primera vegada. «Que acabeu d'inaugurar?», preguntaven.
Allà hi va recitar l'artesenc Carles Morell, que entre altres qüestions va parlar dels orígens. «Són un cavall boig / o bé un gat negre en zel a la teulada. / Una teulada esquerdada pel vent de tants minuts i insectes que se'm mengen».
El recorregut va culminar a la vermuteria Santa Rita, i es va demanar l'aportació del públic en règim de taquilla inversa.
Ja hi ha prevista una tercera edició del Saltaterrats. Serà els mesos de maig-juny i tornarà a portar poesia al carrer, en aquest cas amb la companyia d'arbres emblemàtics del centre històric.
